Ha passat un any del gran tsunami de Tohoku i només un 6% de la runa generada per l'onada gegantina ha pogut ser retirada de la zona. Per què? Fonamentalment, perquè fins ara la resta de províncies del Japó s'estan mostrant molt reticents a acceptar-la.
Fa pocs dies, a Casa Asia (Barcelona), el professor Yoshio Sugimoto feia servir aquesta actitud per explicar la dualitat regional que viu el Japó. Darrere les metròpolis modernes i riques hi ha zones rurals endarrerides amb poblacions minvants i cada vegada més envellides, dedicades en gran part a proveir les zones urbanes.
Per exemple, el nord-est -ara afectat pel desastre natural i per l'estigma de Fukushima- produïa una gran part de l'energia que consumien les províncies de l'àrea metropolitana de Tòquio. Ara rep mostres de solidaritat en forma de bones paraules i fins i tot de diners, però troba respostes fredes a a les peticions de col·laboració en aquest aspecte. El govern central tot just ha anunciat que vol assumir la tasca de trobar un destí a les restes.
És cabdal. Primer perquè sense treure la runa no es pot construir. Però també pel devastador efecte psicològic que produeix en el supervivents seguir envoltats del seu passat ara convertit en brossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada