13.3.11

Quan l'autopista es balanceja

Quan va veure que l'autopista elevada que tenia davant oscil·lava d'un costat a l'altre va començar a entreveure la magnitud de la catàstrofe. «Estava en un edifici del centre de Tòquio; vam notar que començava a tremolar i vam pensar que simplement seria un més, però la tremolor va anar creixent i vam sortir al carrer. Quan vaig veure que l'autopista elevada que passa davant es balancejava, em vaig adonar que era un fort sisme. Llavors vaig veure amb el mòbil que l'epicentre era a Miyagi, molt lluny d'allà, i vaig comprendre que es tractava d'un gran terratrèmol».

És el testimoni d'Albert Mateo, un enginyer de 29 anys de Bar-celona que treballa a la capital del Japó dissenyant, precisament, edificis resistents als sismes.

L'Albert és llicenciat en enginyeria geològica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va estudiar el seu doctorat a Miyagi. En el moment del terratrèmol participava en una reunió que tractava precisament sobre la resistència d'uns edificis. Després del terratrèmol, el transport públic va quedar paralitzat, així que per tornar a casa seva va haver de caminar durant tres hores. A l'arribar es va trobar una gran quantitat d'objectes caiguts per terra, va posar la televisió i es va quedar impressionat amb les imatges de la ciutat on va estudiar.

Els seus coneixements i la seva experiència en una empresa constructora a Tòquio l'han convençut que un terratrèmol de la magnitud del d'ahir amb l'epicentre a la capital hauria estat devastador: «Al Japó la legislació és molt estricta, sobretot després del terratrèmol de Kobe del 1995, i els edificis nous aguanten molt bé, però encara queden moltes estructures anteriors i algunes no haurien resistit. A més, part de Tòquio és terra guanyada al mar i el terreny és molt tou i això engrandeix l'efecte. Hauria mort molta gent».

L'Albert sap que la destrucció dels terratrèmols es produeix sovint de forma diferida. «No és només el dany que produeix la caiguda d'edificis. Un problema comú és el trencament de canonades de gas i la facilitat amb què es propaguen els incendis entre edificis molt enganxats els uns als altres».

Encara estava més impressionat, si és possible, el colombià Juan Carlos Villamizar, responsable d'immigració d'Iniciativa per Catalunya-Verds, que ahir mateix va aterrar a Tòquio per passar-hi una setmana.

«Acabava de registrar-me a l'hotel i era a la meva habitació deixant les maletes quan un fort moviment va començar a llançar-me d'una banda a l'altra de l'habitació. Vaig baixar les escales buscant la cara dels japonesos, esperant que estiguessin tranquils, però només veia cares de pànic. Tothom va sortir i van començar a caure rajoles de la façana principal».

Impressionat

Juan Carlos va tornar a la seva habitació a la tercera planta d'un edifici de set per recollir informació sobre el que havia passat: «Em va impressionar que un país amb tanta tecnologia punta no pogués fer més que quedar-se veient per televisió com el mar s'empassava vaixells i carreteres. Crec que estaven ben preparats per al terratrèmol, però no per a l'aigua».

Ahir l'ambaixada espanyola va recomanar als espanyols que anessin a la seu de l'Instituto Cervantes, al districte de Chiyoda, i va facilitar uns números de telèfon de contacte. L'ambaixador, Miguel Ángel Navarro, va reduir a tres els espanyols no localitzats a la zona del sisme i va manifestar la seva impressió que «es troben bé».

A la ciutat de Sendai, al nord del país, els habitants es preparaven per passar la nit enmig de la foscor a causa de la caiguda de la xarxa elèctrica. «La foscor és total i no tenim calefacció ni aigua», lamentava un veí via telefònica.