14.3.11

El tsunami clava un cop molt fort a l’economia japonesa

Tòquio veu frustrades les possibilitats de sanejar les seves finances a curt termini
El fre a l’activitat al nord-est afectarà la producció en altres zones del país
El primer ministre del Japó, Naoto Kan, discutia divendres al Parlament la necessitat d’un pressupost auster per a l’any que ve quan la terra es va posar a tremolar sota els seus peus. Pocs minuts després, el tsunami que va arrasar el nord-est del país es va empassar les possibilitats de sanejar a curt termini les finances públiques. El Japó, que ja té un deute de gairebé nou bilions d’euros (més del 200% del seu Producte Interior Brut) necessitarà ara dedicar ingents quantitats per reconstruir part de la seva infraestructura.
El precedent més immediat, el terratrèmol de Kobe del 1995, va suposar un cost d’uns 70.000 milions d’euros per a l’Estat nipó. Encara és aviat per establir amb precisió el cost econòmic del sisme de divendres, el més fort de la història del Japó contemporani. De moment, l’empresa de càlcul de riscos Air Worldwide va fer pública ahir la xifra de més de 34.000 milions de dòlars (uns 25.000 milions d’euros) com a primera estimació de les despeses a què hauran de fer front les asseguradores pels béns danyats sobre els quals hi havia pòlisses d’assegurança.
La quantia dels danys sobre el conjunt de l’economia japonesa dependrà, en bona mesura, de com se solucioni la crisi nuclear present i del temps que es requereixi per tornar al màxim del seu potencial la capacitat productiva del país. Els obligats talls elèctrics que se succeiran durant algun temps ja afecten l’àrea de Tòquio, la més important per a l’economia japonesa. A més a més, tots els grans conglomerats industrials japonesos tenien plantes de producció a la regió afectada més directament pel terratrèmol, raó per la qual hauran de derivar part dels pressupostos a la reconstrucció d’installacions. També és d’esperar que la paralització econòmica del nord-est produeixi problemes de subministraments que afectaran la producció industrial en altres zones del país.
El Govern va reconèixer ahir, per boca del cap de gabinet, Yukio Edano, la necessitat d’aprovar un paquet extraordinari de despesa per fer front a les conseqüències del desastre. «És d’esperar que el terratrèmol tingui un impacte considerable en un ampli ventall de les activitats econòmiques del país», va declarar Edano. Per la seva part, el líderde l’oposició, Sadakazu Tanigaki, es va mostrar obert a la possibilitat de recolzar la creació d’impostos especials per finançar l’esforç. «El primer ministre ha de prendre en consideració si el finançament es pot obtenir tan sols mitjançant l’emissió de bons governamentals», va dir Tanigaki.
ESTABILITZAR ELS MERCATS / L’elaboració d’un pressupost extraordinari i la fórmula per finançar la despesa suplementària s’hauran d’esperar fins a finals de mes, segons va explicar el ministre d’Economia, Yoshihiko Noda. De moment, el Banc del Japó ja es disposa a injectar quantitats suplementàries de diners per estabilitzar els mercats financers. «Ens disposem a estudiar les condicions dels mercats i tenim previst aportar liquiditat a partir de demà a primera hora», va assenyalar ahir el governador Masaaki Shirakawa.
A més a més de la inundació pública de liquiditat, és d’esperar que empreses, bancs i fons d’inversió japonesos facin desinversions a l’estranger per poder repatriar fons. Per això és probable que el ien pateixi una pressió alcista a curt termini, circumstància que perjudicaria la capacitat exportadora de la seva indústria encara que suposaria un alleujament per a les necessitats d’importació de gas per a la producció elèctrica que es derivaran de la paralització d’algunes plantes nuclears.

El Govern nipó es veurà obligat a modificar la política i reduir la despesa
El Govern ja estava abans del terratrèmol davant de l’hercúlia tasca de retallar el dèficit i al mateix temps ampliar l’Estat del benestar i impulsar la descentralització administrativa. Rebaixes a les autopistes, ajudes directes a les famílies, gratuïtat del batxillerat i augment de l’autonomia pressupostària de les províncies són algunes de les mesures i projectes amb què el primer Govern de centreesquerra del Japó contemporani ha intentat guanyar-se el favor de la població. Ahir, molts japonesos es mostraven escèptics sobre la possibilitat de mantenir polítiques de país sobrat quan han sorgit necessitats més peremptòries.