18.3.11

Aki-Hito, senyor del cel i pare dels japonesos.

Emperor Akihito and Empress Michiko console sufferers of Great Hanshin-Awaji Earthquake.(1995)
(Photo: Mainichi) http://www.kunaicho.go.jp/e-about/activity/activity01.html

Jordi Juste

Molts japonesos no saben ni que l’emperador del Japó es diu Aki Hito ni que el seu pare es deia Hiro Hito. De fet, molts ni tan sols tenen consciència que el símbol vivent de la seva nació sigui un emperador. Però no és perquè desconeguin la seva existència, sinó perquè, en vida, es refereixen a ell com a tenno , que literalment significa «senyor del cel», i una vegada mort li afegeixen el nom que rep la seva era. Així, Hiro Hito és el Showa Tenno ( tenno de l’harmonia illustrada) i Aki Hito serà un dia Heisei Tenno ( tenno de la pau generalitzada).

Per ara, Aki Hito és, segons la Constitució, «símbol de l’Estat i de la unitat del poble», i no té cap atribució política més enllà de la representació nacional a l’exterior i la legitimació de les lleis mitjançant la seva rúbrica. Un paper similar al de qualsevol monarca constitucional europeu, amb la gran diferència de la seva legitimitat històrica, que no es remunta a cap canvi de dinastia més o menys recent sinó al moment mític del naixement del Japó. Avui dia només queden uns quants fanàtics que es creguin l’origen mític del país o que considerin Aki Hito un semidéu, però ell segueix estant a la cúspide simbòlica del sintoisme, la religió ancestral del país, basada en el culte a la natura i a la família.

Aki Hito és cap de l’Estat per llei i pare de la gran família japonesa per costum. Per descomptat, entre els 128 milions de japonesos n’hi ha molts que qüestionen els dos rols, però per a la majoria el tenno és una figura positiva, com ho mostraven ahir mateix les xarxes socials en els nombrosos missatges de reacció a la seva allocució de suport als damnificats pel terratrèmol: «Moltes gràcies. Les paraules de sa majestat infonen coratge i ajuden molta gent»; «sa majestat es preocupa més que ningú per la felicitat dels japonesos»; «les seves paraules m’han arribat al cor. Em sento molt orgullós de ser japonès».

Més enllà del grau d’adhesió a la seva figura, les aparicions públiques d’ Aki Hito, marcades sempre per la cerimònia i un estricte sentit de la dignitat del seu càrrec, els serveixen als japonesos per recordar-los la seva pertinença al grup, a aquesta gran família que és el Japó, i per fer que se sentin recolzats davant l’adversitat.