L'ESTAFA DEL CAIXER

16/10/2008 INCREMENT DE L'ACTIVITAT DELICTIVA A L'ORIENT LLUNYÀ
Al Japó, els estafadors s'acarnissen en mestresses de casa i avis fent-se passar per funcionaris
• Els enganyen telefònicament perquè els transfereixin tots els seus diners
La via del delicte Caixers automàtics en una sucursal del banc Mitsubishi Tokyo UFJ, a Kyoto. Foto: JJuste

En els últims anys han augmentat al Japó els casos de persones grans i mestresses de casa enganyades per estafadors professionals. Els estafadors aconsegueixen que transfereixin diners als seus comptes corrents mitjançant la utilització de telèfons mòbils per comunicar- se amb les víctimes, i caixers auto- màtics per realitzar les transaccions. La policia calcula que entre el gener i el juny es van defraudar així més de 16.000 milions de iens (uns 100 milions d'euros). L'augment del nombre d'avis que viuen sols fa més fàcil per als estafadors trobar víctimes a l'atzar.

Una de les modalitats més freqüents d'estafa la protagonitzen persones que es fan passar per empleats de la Seguretat Social o de l'oficina de recaptació d'impostos. Els falsos funcionaris comuniquen a les seves víctimes que se'ls han cobrat diners de més i que per poder-los-hi tornar és necessari que vagin a un caixer automàtic determinat. Una vegada allà, els incauts ciutadans són guiats mitjançant el telèfon mòbil en la utilització del teclat del caixer, i els estafadors aconsegueixen que donin l'ordre de transferir fons als seus comptes, pensant que el que fan és el tràmit per rebre'ls.

De manera simple"Sembla increïble que sigui possible enganyar la gent d'una manera tan simple, però les víctimes expliquen que els estafadors eren molt convincents i que, una vegada davant del caixer automàtic, seguien les seves instruccions pràcticament amb la ment en blanc", va explicar un agent de policia.

La magnitud del problema va portar recentment el Ministeri de Justícia i l'Agència Nacional de Policia a recomanar als bancs la prohibició de la utilització d'ulleres de sol o de telèfons mòbils als voltants dels caixers. "Els estafadors únicament es deixen veure per treure diners als caixers. D'aquesta manera esperem posar-los més difícil que s'hi acostin", va declarar recentment un portaveu de la policia. Així mateix, les autoritats han fet més estricte el control sobre els propietaris de telèfons mòbils i ja està en curs una iniciativa legal per millorar la identificació de les persones que fan servir aparells de lloguer, una de les vies preferides pels delinqüents per evitar ser localitzats.

Per la seva part, les entitats financeres també estan aplicant mesures per protegir els seus clients. El Chiba Bank, una entitat regional dels voltants de Tòquio, ja ha situat a prop d'alguns dels seus caixers distorsionadors del senyal telefònic que s'activen fora d'hores d'oficina. Una altra institució financera, el Godo Bank, ha optat per instal.lar, en canvi, un mecanisme que detecta la presència dels mòbils als voltants i fa que no es pugui operar amb els caixers.

L'estratègia d'engany dels estafadors s'ha anat modificant en els últims anys a causa de les campanyes de conscienciació portades a terme per les autoritats. Fins no fa gaire, una de les més utilitzades era fer-se passar per un parent amb dificultats i amb necessitat urgent de diners. Era el conegut com ore, ore sagyo (l'estafa del sóc jo, sóc jo). Els estafadors trucaven i simplement deien: "Hola, sóc jo" i, si la víctima queia en la trampa i deia alguna cosa així com "ah, ets tu, Akira", ja tenien on agafar-se per colar una història per demanar diners, que sovint era un accident o una amenaça mafiosa.

Canvi de tàctica

L'esquema va ser tan utilitzat i se li va donar tanta publicitat en els mitjans de comunicació que els estafadors van haver de canviar de tàctica. Una de les alternatives és trucar a les dones per amenaçar-les de difondre una notícia vergonyosa sobre el seu marit. "A mi no m'ha passat mai, però si em truquen per dir-me que el meu marit l'han sorprès tocant dones al tren i que ingressi diners en un compte si no vull que el denunciïn, potser ho faria", diu una mestressa de casa de 43 anys.

La policia segueix donant a conèixer periòdicament les últimes dades sobre aquests fraus com una manera de posar en guàrdia la població. Recentment, la televisió pública va difondre les imatges de dos presumptes estafadors que haurien estafat uns quants milions de iens. Per una altra part, per rescabalar en part les víctimes, al juny va entrar en vigor una nova llei que preveu distribuir-los els més de 5.000 milions de iens (30 milions d'euros) que la Corporació de Garantia de Dipòsits ha identificat en comptes bancaris utilitzats per delinqüents per a aquestes estafes i que han estat congelats.