Cervesa i beisbol al terrat

Un beer garden d'Osaka. JJuste
Entre el juny i el setembre, als grans edificis de la regió de Kansai (Osaka, Kyoto, Kobe, Nara) proliferen els anomenats beer garden, terrasses instal.lades als terrats on, per un preu fix, es pot passar el vespre bevent i menjant tant com es vulgui. Al centre d'Osaka, el paisatge que es veu des de la majoria de jardins cervesers consisteix en edificis i més edificis fins on arriba la vista. A Kyoto, en canvi, es pot veure el riu Kamo, les muntanyes de l'est de la ciutat o, des d'algun dels hotels que hi ha just al davant, la muralla il.luminada de Nijo-jo, el palau del Shogun.

Però la majoria dels japonesos no van als beer garden a veure el paisatge sinó a menjar, beure i veure beisbol en companyia dels seus amics. Com que l'estiu coincideix amb el punt àlgid de la temporada de l'esport més popular del Japó, la tarda es remata molts dies en aquests llocs veient en una gran pantalla els llançadors i batedors de l'equip favorit de la regió, els Hanshin Tigers. A diferència del futbol, en què es juga una o dues vegades per setmana, el beisbol es juga gairebé cada dia, els partits poden durar més de tres hores i hi ha nombroses pauses, ideals per aixecar-se i anar a la barra a omplir la gerra i el plat.

Els lectors que no hagin estat a l'Orient Llunyà durant l'estiu potser s'estan imaginant l'escena bressolada per una suau brisa refrescant. La realitat és que, excepte alguns dies de treva, a gairebé tot l'est de l'Àsia l'estiu és sufocant tant arran de terra com als àtics. A Honshu, l'illa principal del Japó, a les precipitacions acumulades durant el tsuyu, el mes de les pluges que dóna pas a l'estiu, s'hi afegeixen repetits fronts d'aire càlid que arriben de l'oceà i que fan que la humitat atmosfèrica sigui molts dies i moltes nits de més d'un 90%.

Aquestes condicions meteorològiques fan que, sovint, els beer garden de Kansai semblin saunes a l'aire lliure, especialment els que serveixen carn que la clientela rosteix a les planxes instal.lades a cada taula. A la resta hi ha aparadors assortits amb menjar molt variat, com per exemple fruites, verdures, pollastre fregit, crestes xineses, boles de pasta amb pop (takoyaki), yakisoba i altres plats que al Japó es consideren un bon acompanyament per a la cervesa. El preu acostuma a estar al voltant dels 3.500 iens (uns 20 euros) i estan oberts entre les sis i les deu de la nit.

Encara que als beer garden també se serveixen còctels i begudes no alcohòliques, la cervesa és la reina dels terrats. No en va, la majoria d'aquestes terrasses estan gestionades directament per les principals cerveseres nipones, Asahi, Kirin i Sapporo, que es disputen aquí part del lideratge nacional de vendes. Els japonesos, tot i ser els més bevedors de l'Àsia, no destaquen en la lliga cervesera mundial, on se situen en una posició intermèdia amb els seus aproximadament 50 litres anuals per habitant, lluny dels més de 80 d'Espanya o dels 150 del líder, la República Txeca. La cervesa és la beguda alcohòlica més consumida al Japó, a distància del tradicional sake, que no ha deixat de disminuir durant els últims 60 anys i ara ja comença a estar per sota dels 10 litres per càpita.