28.5.08

Llenties amb xoriço al cor de la ciutat

Vicente García, a El Castellano. JJuste
En els últims anys, la cuina espanyola al Japó ha estat notícia per les estrelles Michelin aconseguides pels restaurants Sant Pau i Ogasawara a Tòquio, o pels projectes gastronòmics del cuiner català Josep Barahona. No obstant, paral.lelament als triomfs de la cuina d'autor, s'ha anat consolidant un mercat per a la gastronomia espanyola tradicional, els vins espanyols s'han guanyat un espai i el pernil ibèric ja ocupa un lloc en el vocabulari culinari de molts japonesos. A més, des de fa tres dècades, no han parat de multiplicar-se per tot el país els restaurants amb cuiners japonesos o espanyols i amb el sabor més o menys adaptat al paladar japonès; Jamón-Jamón, El Poniente, Sábado Sabadete o Casa7 són ja clàssics entre els aficionats locals.
Però, entre tots els restaurants de cuina tradicional espanyola, destaca per la seva solera El Castellano, que fa 31 anys es va convertir en el primer regentat per un espanyol. Corria l'any 1977, Espanya acabava de sortir de la dictadura i encara faltava molt perquè es produís el boom del producte espanyol, que arribaria a la seva màxima expansió el 1992. Vicente García, un jove professional de la restauració sortit de Santa Cruz de la Zarza (Toledo), va decidir desafiar els que no veien futur als guisats castissos al Japó.
"Em van dir que no tindria gens d'èxit perquè els japonesos no menjaven cigrons, ni llenties, ni conill..., i jo vaig dir que perfecte, que així no tindria competència. La veritat és que els japonesos no menjaven res de tot això perquè no n'hi havia. Es tractava d'anar educant el seu gust", explica Vicente, que es pren tan seriosament la seva missió pedagògica que fins i tot es nega a servir whisky amb aigua o cafè durant l'àpat.
Pel que fa als ingredients, ell mai ha tingut problemes. Explica que tot és qüestió de relacionar-se i saber negociar amb els proveïdors i si d'alguna cosa no n'hi ha, es crea, com va fer amb un soci japonès quan van decidir produir pernil serrà, xistorra, botifarró o llonganissa, aquí, al Japó. "La clau de l'èxit és ser tu mateix i oferir el que podria trobar un japonès que anés a menjar a casa d'un amic a Espanya", afegeix abans de declarar-se a anys llum del menjar que ofereixen el Sant Pau, l'Ogasawara o Barahona, de qui lamenta que seguís l'estela de Ferran Adrià en comptes de mantenir-se fidel a la cuina tradicional catalana que oferia en els seus primers anys al Japó.
El Castellano és una fonda decorada amb molts dels atributs de la iconografia típica espanyola, on no poden faltar el flamenc, els toros, ni la tuna. Està ubicat en un segon pis d'un petit edifici d'oficines, en una de les zones més apreciades de Tòquio, entre Shibuya, la meca de la moda juvenil asiàtica, i el carrer Omotesando, on se succeeixen les botigues de les marques més prestigioses del món. Segons Vicente, entre els seus clients hi ha estrangers residents a la capital, encara que la majoria són japonesos (sobretot dones) i famosos de pas, com el ballarí Antonio, l'escriptor Fernando Sánchez Dragó, l'aixecador de pedres Iñaki Perurena o l'expresident Jordi Pujol.
Vicente García amb un cuiner. JJuste

20.5.08

Sushi sota els cirerers en flor

Pícnic en un parc de Kyoto. JJuste
El símbol indiscutible de la primavera japonesa és la sakura o flor del cirerer. Els japonesos li tenen una verdadera devoció. Per això, tot el país està ple de diferents classes de cirerers, que tenen com a finalitat principal oferir-los durant uns dies l'oportunitat de reunir-se amb els amics i disfrutar de la seva bellesa efímera mentre degusten alguna delícia alimentària i, sovint, beuen alcohol en grans quantitats.

Com que el Japó és un país amb una gran varietat de latituds, des del nord de Hokaido fins al sud d'Okinawa, i també una variada orografia, els cirerers floreixen de manera successiva a les diferents parts del país. Per saber quan es produirà l'eclosió a prop de casa i poder programar-hi el pícnic, no és necessari ni ser enginyer agrònom ni comprar-se un almanac. Només cal llegir el diari o veure les notícies de la televisió que informen amb detall dels dies exactes en què les flors s'obriran. Quan es produeix el fenomen en una zona, aquesta es tenyeix de blanc, i un s'adona de l'enorme quantitat de cirerers que arriba a albergar aquest país.

A Kyoto, per exemple, és impressionant passejar per la riba del Kamo, on quilòmetres i quilòmetres de cirerers de la mateixa espècie floreixen simultàniament a principis del mes d'abril. A Osaka, potser el lloc més popular per anar a veure els cirerers és el parc del castell. I a Tò- quio, hi destaquen els jardins del santuari de Yasukuni, així com els del palau imperial per als privilegiats que asisteixen a la recepció oficial que ofereix l'emperador.

A tot el país hi ha milers de llocs prestigiosos pels seus cirerers. El problema és que al Japó també hi ha molta gent i el temps per anar a veure les sakura és molt limitat. Si avui estan en la seva màxima eclosió, demà se'ls començaran a desprendre els pètals i, especialment si apareix la pluja, en qüestió d'hores, les copes passaran del blanc al verd. Per aquest motiu, els llocs on és fàcil estendre un llenç sota els arbres estan disputadíssims. En molts casos, diversos membres d'un mateix grup s'aixequen de matinada per anar a agafar lloc, i fins i tot hi ha professionals que es dediquen a guardar l'espai a canvi d'una propina. Als jardins de Yoyogi, a Tòquio, o al parc Maruyama, a Kyoto, a primera hora del matí ja gairebé no hi queda espai lliure.

Sovint, la festa sota el cirerer se celebra sobre un horrorós plàstic blau. És un exemple més de la necessitat de focalitzar la vista per disfrutar de la subtil bellesa japonesa, moltes vegades envoltada de la lletjor més barroera. Les cobertes blaves sobre les quals seuen molts comensals, sempre descalços, a menjar i beure es venen en qualsevol gran superfície i són les mateixes que s'utilitzen per tapar provisionalment les teulades espatllades o que els sense sostre utilitzen durant tot l'any per protegir les seves pertinences als parcs on habiten. Són barates, pràctiques i resistents, però no s'adiuen amb els cirerers en flor, així que, per deixar disfrutar l'esperit, no queda més remei que anestesiar-lo amb molt d'alcohol, o elevar la mirada cap a les copes emblanquides i el cel, que de vegades també és de color blau.

12.5.08

La gasolina torna pels núvols

Una benzinera de Kyoto el vespre del 30 d'abril. JJuste
9/5/2008 TORNA A LA VIDA DEL JAPÓ UN ANTIC GRAVAMENGASOLINA PELS NÚVOLS
Els japonesos afronten amb preocupació i mesures alternatives la recent pujada del preu del combustible
• L'impost posa contra les cordes el Govern de Fukuda

"Apago el cartell, perquè d'aquí a poc se'ns acabarà la gasolina", li deia, a les set del vespre del 30 d'abril, un empleat a un altre en una estació de servei. Quan s'apagava el llum, la gasolina normal estava a 127 iens (80 cèntims) el litre i quan tornava a encendre's, l'1 de maig a la matinada, ja estava a 157 iens (98 cèntims) com a conseqüència de la reinstauració de l'impost especial sobre la gasolina. El gravamen es va imposar fa 30 anys, suposadament amb caràcter temporal, i la llei estipula que s'ha de dedicar només a la construcció i el manteniment de carreteres.
Durant tot el dia 30, l'activitat a les estacions de servei del país va ser frenètica, i en alguns punts es van arribar a superar volums de venda vuit vegades superiors als habituals. Molts japonesos van aprofitar les últimes hores de gasolina barata omplint els dipòsits per poder afrontar el llarg pont de primavera de principi de maig. En canvi, el dia 1 les gasolineres estaven gairebé buides, i van fer només el 10% del negoci.
El fantasma de la inflació
El retorn de la gasolina cara, unit a l'augment del preu de la majoria de matèries primeres i a l'efecte que han tingut els escàndols relacionats amb els aliments importats de la Xina, fa preveure un imminent augment de la inflació i un refredament del consum. Molts ciutadans han començat les retallades precisament per la gasolina. "Jo utilitzaré la bicicleta tant com pugui; fins ara anava en cotxe o en tren a la feina però, a partir d'ara, hi aniré pedalant. Quan utilitzo el cotxe, faig una conducció ecològica, sense fer accelerades", explica una agent d'assegurances.
Amb la gasolina pels núvols, no només pateixen els comptes domèstics, sinó també els de molts negocis familiars que no s'atreveixen a repercutir aquest augment en els preus que cobren als seus clients. Un dels sectors més afectats ha estat el dels banys públics, establiments que es mantenen oberts encara per l'afició de molts japonesos al bany com a pràctica de neteja i ritual de socialització. El cost del combustible per escalfar l'aigua s'ha afegit a una clientela que minva per l'envelliment de la població. Per totes aquestes raons, molts han hagut de tancar, canviar a fonts d'energia més barates o inventar-se sistemes per tapar les banyeres i mantenir la calor durant el tancament.
Algunes companyies de transport ja han adoptat a l'hivern diverses mesures per poder reduir la factura del combustible, com obligar els conductors a apagar els motors dels camions en les operacions de càrrega i fer servir mantes elèctriques per mantenir la calor.
Mentre molts japonesos passaven les últimes hores del mes d'abril patint per les seves butxaques i els seus estómacs, a Tòquio, uns 100 diputats de l'oposició van muntar un piquet davant del despatx del president de la Cambra de Diputats, Yohei Kono. Portaven pancartes que deien Abús de poder; escolteu la veu del poble, i volien evitar que Kono arribés fins al ple i s'aprovés la llei impositiva sobre la gasolina. Aquesta norma va caducar al març gràcies al bloqueig al Senat, on l'oposició té la majoria absoluta.
Hores de tensió
Després de diverses hores de tensió, Kono va aconseguir burlar el setge i arribar a l'hemicicle, on la llei es va aprovar sense problemes, malgrat la seva gran impopularitat. "En lloc de gastar tants diners en projectes inútils, en podrien dedicar més a l'educació. Al nostre col.legi hi podríem finançar més viatges d'estudis a l'estranger", es lamenta el responsable d'un centre educatiu.
El primer ministre, Yasuo Fukuda, va intentar convèncer els japonesos. "En un moment en què cada ciutadà fa uns grans esforços per poder arribar a final de mes, és una decisió molt dura. No obstant, he considerat que hem d'aturar aquesta situació irresponsable, en la qual ens trobem amb uns ingressos insuficients", explica Fukuda.
El primer ministre es troba en les seves hores més baixes, amb un índex de popularitat inferior al 20%. Ara diu que impulsarà una llei perquè aquest impost sobre la gasolina no es converteixi solament en asfalt i també pugui servir per finançar necessitats més urgents, com ara la millora de l'ensenyament i l'assistència sanitària. No obstant, sembla gairebé impossible que un polític tan impopular es pugui enfrontar a poderosos grups d'interès que resisteixen el canvi.

9.5.08

Hu visita el Japó en un clima de desconfiança

Hu Jintao i l'emperador Akihito a la portada del Kyoto Shinbun
El president xinès Hu Jintao va iniciar el dimecres 6 de maig una visita de cinc dies al Japó amb què vol millorar les relacions diplomàtiques entre les dues potències del nord-est d'Àsia. "Espero que durant aquesta visita puguem incrementar la confiança comuna, aprofundir la cooperació, planejar el futur i obrir la via per a un nou estadi per al desenvolupament global d'una relació estratègica sinojaponesa mútuament beneficiosa", va declarar Hu a l'arribar al centre de la capital japonesa, on es podia percebre una gran presència de forces especials de la policia. Mentre començava el programa d'actes del mandatari xinès, en diferents zones de la ciutat es manifestaven els habituals grups d'ultradretans antixinesos, amb els seus camions amb altaveus, i uns 1.000 simpatitzants de la causa independentista tibetana.
Les esperances generades pel viatge de Hu al Japó es refereixen més a aspectes simbòlics que a la resolució de problemes concrets. En aquests moments la història no s'interposa especialment entre Pequín i Tòquio com ho va fer en el passat. Fa 10 anys la visita del llavors líder Jiang Zemin va acabar en fracàs per la seva duresa al recordar, en una trobada protocol·lària amb l'emperador, les atrocitats de l'exèrcit imperial japonès a la primera meitat del segle XX. Posteriorment, entre el 2001 i el 2006, els anys en què el primer ministre japonès era Junichiro Koizumi, els patiments xinesos pel passat imperialista japonès van tornar a ser el principal tema d'intercanvi, gràcies sobretot a les visites del mandatari nipó al santuari sintoista de Yasukuni, on es rendeix homenatge a més de dos milions de combatents japonesos i a 14 criminals de guerra.
Fa dos anys, amb un lideratge molt més jove a la Xina i amb el relleu de Koizumi per Shinzo Abe al Japó, es va iniciar un desglaç diplomàtic que va culminar amb la visita del primer ministre xinès Wen Jiabao. L'actual primer ministre, Yasuo Fukuda, és un conegut defensor de la millora de les relacions amb la Xina.
Mirar al futur

Ara els dos governs diuen que s'ha de mirar cap al futur, però quan intenten concretar la seva anhelada entesa es troben amb assumptes sobre els quals no es posen d'acord, com l'explotació conjunta dels camps de gas del sud del mar de la Xina, en aigües que els dos països consideren part del seu territori, o la resolució en fals del problema de les crestes intoxicades importades al Japó des de la Xina, un assumpte que ha creat un clima de desconfiança dels consumidors japonesos cap als productes que arriben del país veí.
A més, l'últim aixecament al Tibet i la repressió ordenada des de Pequín han servit per augmentar la pressió sobre el primer ministre nipó per part dels sectors que desitgen una actitud més ferma davant una Xina que perceben com un perill creixent a causa del seu poder econòmic i militar. "En lloc de càlides expectatives d'un salt cap endavant en els llaços bilaterals, una desil·lusió decebedora està sorgint ara entre els dos països", deia l'editorial del diari Asahi Shimbun davant la visita de Hu.
L'estada del president xinès al Japó inclou diverses trobades amb l'emperador Aki Hito i el primer ministre Fukuda, així com una conferència a la universitat Waseda i una visita cultural a Nara. S'espera que culmini amb la presentació d'una declaració conjunta que podria incloure algun acord sobre mesures per evitar l'escalfament atmosfèric global.
Unes relacions molt importants

El Japó va establir relacions diplomàtiques amb la Xina el 1972 seguint el camí marcat des de Washington per Richard Nixon. El 1978, sota el mandat del primer ministre Takeo Fukuda (pare de l'actual cap de govern), es va firmar un tractat de pau i reconciliació entre els dos països. Vint anys més tard, el 1998, Jiang Zemin es va convertir en el primer president de la República Popular de la Xina a visitar el Japó. Les relacions contemporànies entre Pequín i Tòquio s'han vist marcades sovint per les lluites internes pel poder a les dues capitals.
Malgrat diversos alts i baixos en els intercanvis polítics, des dels anys 70 no ha deixat d'augmentar la dependència econòmica mútua. El Japó ha aportat ingents quantitats de diners al desenvolupament xinès en forma d'ajuda oficial i en inversions privades d'empreses que desitjaven tenir una base de producció barata i obrir als seus productes un mercat molt prometedor. En aquests moments, l'estabilitat de l'economia japonesa depèn en bona mesura de la salut econòmica xinesa.