La Tokyo Tower. JORDI Juste
CRÒNICA DES DE TÒQUIO
El 1958 el Japó confirmava al món el seu renaixement després de la segona guerra mundial amb l'acabament a Tòquio d'una gran antena metàl.lica blanca i taronja de 333 metres d'altura, dissenyada a semblança de la torre Eiffel de París, a la qual supera en 13 metres. Es van pensar diferents noms per a l'estructura, que oficialment es denomina Nihon Denpa To (torre japonesa d'ones elèctriques), però el poble de seguida la va batejar com a Tokyo Tower i la va adoptar com el símbol de la capital i un dels seus principals destins recreatius.
En aquest mig segle a la torre hi han anat no només milions de turistes, estrangers i nacionals, sinó també moltíssims ciutadans de Tòquio que l'han escollit com a marc de les seves cites amoroses o de les seves sortides familiars. A més a més, ha estat escenari de nombroses obres de ficció i fins i tot ha estat destruïda moltes vegades per la imaginació d'autors de còmics, dibuixos animats i pel.lícules apocalíptiques de monstres de sèrie B.
El 2005, l'il.lustrador Lily Franky va publicar la novel.la Tokyo Tawa: Okan to boku, to tokidoki, Oton (Tokyo Tower: la mare, jo, i a vegades, el pare), en què la torre és més que mai el símbol de la gran ciutat, el far que atrau els japonesos humils de províncies que busquen l'èxit. El llibre va vendre més d'un milió d'exemplars el primer any i va donar lloc a una pel.lícula i una sèrie de televisió que van contribuir a tornar a posar de moda l'estructura entre la gent jove.
La Tokyo Tower està situada al districte de Minato, relativament a prop del cor de la ciutat. Per això, qualsevol dels seus dos observatoris serveix per tenir una visió de 360 graus d'aquesta megaurbs, que s'estén molt més enllà dels límits administratius de la prefectura de Tòquio i amb una població que ja se situa en més de 30 milions d'habitants. Des de l'observatori superior, a 250 metres d'altitud, es pot comprovar que la ciutat i els seus voltants no són només grisos; també tenen el blau del mar, el verd dels jardins del palau imperial i del santuari de Meiji i fins i tot, a vegades, el blanc de la neu, ja que en dies clars s'arriba a veure el cim del mont Fuji. Però, sobretot, la torre és una talaia perfecta per percebre el bigarrament de la metròpolis nipona, l'aparent caos de carrerons, rius, autopistes urbanes, vies de tren elevades... Res a veure amb els Camps de Mart, que des de dalt de tot de la Torre Eiffel semblen un tapís.
Des de fa cinc anys és possible veure la torre com una joguina metàl.lica de coloraines enmig del formigó, pujant a la torre Mori, a Roppongi Hills. L'edifici només té 238 metres d'altura però, a l'estar situat en un turó, ha substituït la Tokyo Tower com l'observatori més alt de la ciutat. No obstant, la torre manté un encant que difícilment pot superar un gratacel, ja que el que busquen els turistes i els enamorats que volen passejar el seu idil.li no és tant veure la ciutat com ser dins del seu símbol. Possiblement aquesta condició emblemàtica no la perdrà ni el 2011, quan estigui acabada al districte de Sumita la New Tokyo Tower, que tindrà 613 metres d'altura.
La Tokyo Tower. JORDI Juste 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada