Moments previs al combat. Foto JJuste- El sumo, la lluita tradicional japonesa, es veu acorralat pels escàndols
- L'any passat, un jove competidor va morir al rebre una pallissa al seu gimnàs Lluitadors
JORDI JUSTE.OSAKA
En els últims temps, la lluita tradicional japonesa s'ha vist envoltada per una sèrie de controvèrsies que inclouen acusacions de combats arreglats, vetos masclistes, comportaments impropis dins i fora del ring, lesions sospitoses i una mort que ha revelat que darrere la fortalesa dels lluitadors s'hi amaga un rude submón que sovint consisteix en simple maltractament.
Al febrer, la policia va arrestar a Aichi tres lluitadors i el cap del gimnàs on al juny va morir Takashi Saito, un lluitador novici de 17 anys. La policia va establir que la causa havia estat una aturada cardíaca, però una autòpsia va mostrar que Saito havia estat apallissat repetidament amb objectes contundents poc abans de morir. La policia es va veure obligada a obrir una investigació i el cas es va convertir ràpidament en notícia nacional. El cap del gimnàs va admetre que li havia clavat un copet al seu pupil, però s'ha pogut establir que li va pegar repetidament al cap amb una ampolla de cervesa. Després va indicar a altres lluitadors que se l'emportessin cap al ring per acabar de donar-li una lliçó per haver intentat abandonar el gimnàs i la seva carrera en el món del sumo.
Final del combat entre el yokozuna Hakuho i Miyabiyama. Foto JJuste
Sorpresa i indignació
Aquella mort va causar una gran commoció pública i va servir per descobrir que l'ús de la violència per domesticar els novicis és una pràctica estesa. Per a la majoria de japonesos, les intimitats del món del sumo són gairebé un mite. Se sap que els lluitadors viuen en estables o gimnasos on s'entrenen i també que viuen en comunitat sota les ordres d'un cap, l'oyakata, un antic lluitador. La vida en aquests recintes és sempre austera i sovint molt dura, amb un règim alimentari orientat a guanyar pes ràpidament i amb detallades normes de vida que es basen en un estricte respecte per la jerarquia. També se sap que els exlluitadors tenen una esperança de vida 10 anys més curta que la mitjana nacional i que molts tenen diabetis o malalties cardíaques.
El yokozuna Asashoryu acaba de guanyar el seu combat. Foto JJuste
A la sorpresa per la mort de Saito s'hi va afegir ràpidament la indignació per la negligència policial i la lentitud en la reacció de l'Associació Japonesa de Sumo. Fins i tot el primer ministre, Yasuo Fukuda, es va veure obligat a pronunciar-se: "Que això hagi passat en el sumo, l'esport nacional i símbol del Japó, és un assumpte greu". La pressió del Govern va obligar l'entitat que regeix el sumo a demanar disculpes i a expulsar el cap del gimnàs, una acció que per molts és insuficient i va arribar tard. "L'associació de sumo hauria d'acceptar membres externs i tornar a començar. Si no, els joves que aspiren a convertir-se en lluitadors professionals s'hi acabaran mostrant reticents i els aficionats deixaran l'esport", va concloure recentment el diari Asahi Shinbun en el seu editorial.
Alguns historiadors remunten el naixement del sumo als orígens del país, encara que va adoptar la seva forma actual en l'època d'Edo (segles XVII a XIX). Els seus rituals estan emparentats amb els del sintoisme, la religió ancestral del Japó, amb la qual comparteix creences com la impuresa de la dona. Això va provocar l'inici d'una llarga controvèrsia l'any 2000, quan Fusae Ohta es va convertir en la primera dona governadora d'Osaka, la província on se celebra un dels cinc grans tornejos anuals. L'Associació de Sumo no va permetre a Ohta, en els seus vuit anys al càrrec, pujar al dohyo (el ring) per entregar la copa al vencedor.
Combats arreglats
La mort del jove Saito és la crisi més greu que ha viscut el sumo últimament, però no l'única. Les sospites de combats arreglats reapareixen periòdicament. En l'última ocasió apuntaven al yokozuna (gran campió) Asashoryu, un mongol de 28 anys que ja ha arribat al cinquè lloc en el rànquing de lluitadors de tots els temps. A més, Asashoryu ha protagonitzat enfrontaments amb periodistes i ha provocat la indignació dels tradicionalistes per protestar contra decisions dels àrbitres o no mostrar respecte pels contrincants. L'any passat va ser notícia després de ser sorprès jugant a futbol a Mongòlia, on havia assistit per recuperar-se d'una misteriosa lesió.
El sumo professional ha viscut en les últimes dècades una influència de lluitadors estrangers, procedents de diferents llocs amb lluites similars, com Hawaii, la Polinèsia, Bulgària, Rússia o Mongòlia. En aquests moments hi ha uns 20 no japonesos en les dues màximes categories. El 2002, es va limitar a un per gimnàs el nombre de forans, però cada vegada resulta més difícil poder convèncer nens i pares japonesos perquè entrin en un món que exigeix sacrificis extrems.
Yumitori, ritual amb que es tanca cada jornada de torneig. Foto JJuste
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada