Enamorats de la xocolata

14/2/2008 CRÒNICA DES DE OSAKA // JORDI JUSTE

Botiga de xocolates a Osaka. JJuste
JORDI Juste
El 14 de febrer és el dia de sant Valentí, la data en què el costum exportat pels Estats Units a mig món fa que els enamorats es demostrin els seus sentiments per escrit i també en forma de regals. Al Japó també se celebra, però amb algunes peculiaritats: el regal pràcticament exclusiu és la xocolata, només en regalen les dones als homes i en moltes ocasions és més una expressió d'obligació social que d'amor genuí.

El Japó ha afegit a les seves moltes celebracions tradicionals, algunes d'elles ancestrals, una gran quantitat de festes occidentals que s'han adaptat molt fàcilment a les necessitats modernes de la seva indústria, àvida d'impulsar qualsevol incentiu al consum. Nadal i els dies del pare i de la mare són alguns dels exemples més clars, juntament amb sant Valentí, o varantain, que és com es pronuncia aquí.

Des de finals del mes de gener, la xocolata és el gran protagonista en tots els centres comercials d'aquest país. Les xocolateries preparen productes especials i contracten personal extra per afrontar l'increment de la clientela als seus locals de venda habituals. A més a més, els grans magatzems dediquen plantes senceres a fires de la xocolata, amb parades dedicades als principals fabricants europeus i japonesos. El seu esforç es veu recompensat, ja que les vendes per al dia de sant Valentí representen el 15% de la facturació anual.

Aquest costum de regalar xocolata el va intentar introduir l'any 1936 la xocolateria Morozoff, de Kobe, però el seu èxit definitiu es va forjar l'any 1958. Llavors, Kunio Hara, fill d'un xocolater de Tòquio, va intentar vendre aquest producte com a regal ideal per als enamorats, però la iniciativa va ser un fracàs. No obstant, l'any següent, se li va acudir la idea de vendre xocolates en forma de cor, i això sembla que va triomfar entre moltes dones que estaven desitjoses d'expressar el seu amor. Les japoneses estan poc acostumades a expressar els seus sentiments de manera directa, així que el cor de xocolata va resultar una forma ideal de comunicació.

Un any darrere l'altre el costum es va anar generalitzant i va anar derivant fins que es va convertir en l'obligació de les dones japoneses de regalar xocolata als homes que tenen al seu voltant, de manera especial a aquells que estaven en una situació social superior, és a dir a pràcticament tots fins a finals del segle XX. És el que es coneix com a guirichoco, o xocolata per compromís. Paradoxalment, la xocolata, sigui o no guirichoco, va acompanyada gairebé sempre de símbols amorosos, com cupidos o cors. A principis dels anys 80 es va començar a generalitzar també la celebració, el dia 14 de març, del White Day, en què se suposa que els homes han de recompensar amb un regal de valor superior les dones que els han donat xocolata per sant Valentí.

Les japoneses adquireixen independència i seguretat i amb el creixement d'aquestes qualitats va disminuint el guirichoco i augmentant la utilització de la xocolata com a expressió d'amor, o com a mínim d'un afecte genuí, cap a enamorats, companys de treball, amics o familiars pròxims.