12.11.08

Les universitats japoneses detecten un augment d'estudiants consumidors de droga

12/11/2008 CANVIS EN ELS HÀBITS DE LA JOVENTUTBOJOS PER LA MARIA
• Un gram de marihuana és sis vegades més car al Japó que a Holanda
La Universitat Doshisha, a Kyoto. Foto: JORDI JUSTE En els últims mesos s'han produït diversos arrestos d'estudiants en relació amb el tràfic i el consum de drogues --especialment marihuana-- en universitats japoneses. Aquests casos han coincidit amb altres escàndols relacionats amb els estupefaents en el món de l'espectacle i en l'esport professional, de manera que ha augmentat la preocupació per una possible relaxació en l'actitud dels joves nipons respecte a les drogues il.legals.
El tracte legal i social del consum d'estimulants prohibits és al Japó molt més sever que en altres països. En concret, el comerç de marihuana pot arribar a comportar 10 anys de presó i en el cas de drogues com la cocaïna, l'heroïna i les amfetamines pot suposar una sentència a cadena perpètua. Fins ara, el consum d'aquesta droga està molt menys estès que a Europa o als Estats Units, i bastant limitat a ambients marginals i a elits intel.lectuals.
Durant anys, no obstant, ha existit una denominada zona grisa de productes que no estaven especificats com a prohibits en cap llei i que, per tant, podien ser utilitzats legalment. El cas més conegut és el del líquid Rush, que va ser introduït durant dècades des dels Estats Units com a netejador per a vídeos, però distribuït en sex shops per la seva capacitat per augmentar el plaer sexual.
A finals del mes d'octubre, dos estudiants de la prestigiosa Universitat Keio, de Tòquio, van ser arrestats com a sospitosos de tràfic i possessió de marihuana. Tots dos van ser acusats de contravenir la llei de control del cànnabis, i van sortir en llibertat sota fiança.
Noms publicats
Els noms es van fer públics i el vicepresident de Keio va aparèixer davant els mitjans de comunicació per demanar disculpes. "És realment lamentable, perquè sempre hem confiat en els nostres estudiants", va manifestar Seiichi Mori, abans d'admetre que des del 2004 s'han produït altres casos similars a la seva universitat.
També a l'octubre, cinc estudiants de la universitat Hosei, de Tòquio, van ser detinguts per possessió de cànnabis i, al mes de setembre, una estudiant de la Universitat Doshisha, de Kyoto, va ser arrestada pel mateix motiu, després que fossin els seus propis pares els que alertessin la policia a l'haver detectat alteracions sospitoses en la seva conducta. A més, al gener es va descobrir que alguns integrants de l'equip de rugbi de la Universitat Kanto Gakuin cultivaven marihuana al seu dormitori.
Són només uns quants exemples d'estudiants que han estat arrestats últimament, han estat processats i els seus noms han estat publicats.
"Jo no n'he consumit i cap dels meus amics ho ha fet, però estic segura que a la meva universitat també hi ha casos com el de Doshisha", explicava recentment Yuki, una estudiant universitària de Kyoto. Per la seva part, un professor de la Universitat Ritsumeikan es mostrava molt sorprès davant la proliferació de detencions: "És increïble, en altres països és més normal, però al Japó no. Ara aquests nois tindran moltes dificultats per trobar feina".
Als arrestos d'estudiants s'hi uneix l'escàndol protagonitzat per tres lluitadors professionals de sumo russos que van haver d'abandonar aquest esport al setembre després de descobrir-se que havien consumit marihuana. A més, en els últims anys, diversos actors i cantants han estat processats i han vist rescindits els seus contractes per possessió de petites quantitats de droga.
Menors de 30 anysSegons la policia, l'any passat van ser descoberts 3.282 delictes relacionats amb la marihuana. A diferència del que passa amb altres drogues, el consum del cànnabis al Japó sembla que està augmentant entre els més joves. Un 70% de les persones detingudes l'any passat per consumir-ne eren menors de 30 anys. Les autoritats atribueixen part d'aquest increment a l'extensió de l'ús d'internet, que ha fet més fàcil comprar llavors i saber com cultivar-les.
Malgrat tot, l'accés a la marihuana al Japó segueix sent més difícil que en altres països i el seu preu és més alt. Un gram costa sis vegades més que a Holanda.
La venda de llavors de cànnabis no és il.legal, però està regulada per la llei. La planta es cultiva legalment al país per obtenir fibres que es fan servir en l'elaboració de cordes tradicionals per als ritus del sintoisme, una religió ancestral del Japó.

28.10.08

Dilluns feliços perquè la gent gasti

27/10/2008
Borsa de Tòquio. Jordi Juste
Alguns lectors s'hauran adonat, gràcies a la informació borsària, que al Japó hi ha molts dilluns festius. Això és així des de l'any 2000. Llavors havien passat ja gairebé 10 anys des de l'enfonsament de la bombolla immobiliària i l'economia no acabava de sortir del forat, així que el Govern va decidir traslladar una sèrie de celebracions perquè la gent tingués caps de setmana més llargs i gastés més. Al Japó, els caps de setmana i gairebé tots els dies festius nacionals, tots els comerços estan oberts i són molts els que no tanquen més de dos o tres dies a l'any.
Durant els anys 80 els preus de les propietats no van parar de pujar, l'índex Nikkei de la borsa de Tòquio va ratllar els 40.000 punts, els potentats nipons van comprar símbols d'Occident, com el Rockefeller Center de Nova York, i els japonesos de peu es van llançar a omplir casa seva d'electrodomèstics nacionals i productes de luxe d'importació. Però a finals de la dècada, la bombolla va explotar, molta gent es va quedar atrapada per hipoteques impagables, el Nikkei va començar la seva caiguda cap als 7.000 punts i milers d'empreses van reduir les seves plantilles. I els japonesos van deixar de gastar.
Els comptes dels grans bancs es van anar reparant a poc a poc, a base de fusions i ajudes del Govern. Però els japonesos havien recuperat la seva devoció per les formigues i es dedicaven a guardar per al dia de demà, amb la qual cosa l'economia, cada vegada més basada en el consum intern, no acabava de posar-se a caminar. Llavors el Govern va decidir forçar els treballadors a descansar amb l'esperança que gastessin més.
Es van canviar festes com el Dia dels Nous Adults, el del Mar, el de Mostrar Respecte a la Gent Gran o el de l'Esport, que van passar de celebrar-se en un dia fix del mes a fer-ho en un dels seus dilluns. En canvi, es van salvar del nou ordre celebracions marcades pel calendari natural, com Cap d'Any i els equinoccis, i les que commemoren efemèrides, com la fundació del país, l'aprovació de la Constitució i l'aniversari de l'emperador (en cas de caure en diumenge, es recuperen també amb un dilluns festiu).
Per entendre la importància de la mesura, s'ha de tenir en compte que molts japonesos no fan vacances gairebé mai. Per llei tenen dret a un mes pagat, però molts n'utilitzen, com a màxim, una tercera part, i sempre en períodes de menys de cinc dies, sovint a principis de gener o a mitjans d'agost, coincidint amb la festa budista dels difunts.
Els motius d'aquesta conducta van des del rebuig cultural a la vagància fins a l'escassa força dels sindicats, passant per la gran identificació del japonès amb el seu lloc de treball i la seva aversió a causar dificultats al grup per satisfer els seus propis desitjos. Molts utilitzen els dies de vacances quan estan malalts per no haver de demanar la baixa (encara que perquè un japonès s'absenti del seu lloc de treball ha d'estar molt malament de salut). Per cert, es desconeix l'impacte eco-nòmic de la mesura, encara que el consum va acabar per augmentar. Això sí, sense l'alegria d'altres èpoques.

16.10.08

L'ESTAFA DEL CAIXER

16/10/2008 INCREMENT DE L'ACTIVITAT DELICTIVA A L'ORIENT LLUNYÀ
Al Japó, els estafadors s'acarnissen en mestresses de casa i avis fent-se passar per funcionaris
• Els enganyen telefònicament perquè els transfereixin tots els seus diners
La via del delicte Caixers automàtics en una sucursal del banc Mitsubishi Tokyo UFJ, a Kyoto. Foto: JJuste
En els últims anys han augmentat al Japó els casos de persones grans i mestresses de casa enganyades per estafadors professionals. Els estafadors aconsegueixen que transfereixin diners als seus comptes corrents mitjançant la utilització de telèfons mòbils per comunicar- se amb les víctimes, i caixers auto- màtics per realitzar les transaccions. La policia calcula que entre el gener i el juny es van defraudar així més de 16.000 milions de iens (uns 100 milions d'euros). L'augment del nombre d'avis que viuen sols fa més fàcil per als estafadors trobar víctimes a l'atzar.
Una de les modalitats més freqüents d'estafa la protagonitzen persones que es fan passar per empleats de la Seguretat Social o de l'oficina de recaptació d'impostos. Els falsos funcionaris comuniquen a les seves víctimes que se'ls han cobrat diners de més i que per poder-los-hi tornar és necessari que vagin a un caixer automàtic determinat. Una vegada allà, els incauts ciutadans són guiats mitjançant el telèfon mòbil en la utilització del teclat del caixer, i els estafadors aconsegueixen que donin l'ordre de transferir fons als seus comptes, pensant que el que fan és el tràmit per rebre'ls.
De manera simple"Sembla increïble que sigui possible enganyar la gent d'una manera tan simple, però les víctimes expliquen que els estafadors eren molt convincents i que, una vegada davant del caixer automàtic, seguien les seves instruccions pràcticament amb la ment en blanc", va explicar un agent de policia.
La magnitud del problema va portar recentment el Ministeri de Justícia i l'Agència Nacional de Policia a recomanar als bancs la prohibició de la utilització d'ulleres de sol o de telèfons mòbils als voltants dels caixers. "Els estafadors únicament es deixen veure per treure diners als caixers. D'aquesta manera esperem posar-los més difícil que s'hi acostin", va declarar recentment un portaveu de la policia. Així mateix, les autoritats han fet més estricte el control sobre els propietaris de telèfons mòbils i ja està en curs una iniciativa legal per millorar la identificació de les persones que fan servir aparells de lloguer, una de les vies preferides pels delinqüents per evitar ser localitzats.
Per la seva part, les entitats financeres també estan aplicant mesures per protegir els seus clients. El Chiba Bank, una entitat regional dels voltants de Tòquio, ja ha situat a prop d'alguns dels seus caixers distorsionadors del senyal telefònic que s'activen fora d'hores d'oficina. Una altra institució financera, el Godo Bank, ha optat per instal.lar, en canvi, un mecanisme que detecta la presència dels mòbils als voltants i fa que no es pugui operar amb els caixers.
L'estratègia d'engany dels estafadors s'ha anat modificant en els últims anys a causa de les campanyes de conscienciació portades a terme per les autoritats. Fins no fa gaire, una de les més utilitzades era fer-se passar per un parent amb dificultats i amb necessitat urgent de diners. Era el conegut com ore, ore sagyo (l'estafa del sóc jo, sóc jo). Els estafadors trucaven i simplement deien: "Hola, sóc jo" i, si la víctima queia en la trampa i deia alguna cosa així com "ah, ets tu, Akira", ja tenien on agafar-se per colar una història per demanar diners, que sovint era un accident o una amenaça mafiosa.
Canvi de tàctica
L'esquema va ser tan utilitzat i se li va donar tanta publicitat en els mitjans de comunicació que els estafadors van haver de canviar de tàctica. Una de les alternatives és trucar a les dones per amenaçar-les de difondre una notícia vergonyosa sobre el seu marit. "A mi no m'ha passat mai, però si em truquen per dir-me que el meu marit l'han sorprès tocant dones al tren i que ingressi diners en un compte si no vull que el denunciïn, potser ho faria", diu una mestressa de casa de 43 anys.
La policia segueix donant a conèixer periòdicament les últimes dades sobre aquests fraus com una manera de posar en guàrdia la població. Recentment, la televisió pública va difondre les imatges de dos presumptes estafadors que haurien estafat uns quants milions de iens. Per una altra part, per rescabalar en part les víctimes, al juny va entrar en vigor una nova llei que preveu distribuir-los els més de 5.000 milions de iens (30 milions d'euros) que la Corporació de Garantia de Dipòsits ha identificat en comptes bancaris utilitzats per delinqüents per a aquestes estafes i que han estat congelats.

10.10.08

Escombriaires voluntaris a la riba de l'Obata

La senyora Nozaki i el seu grup. JJuste

A molts estrangers els sorprèn veure que nets que estan els terres dels llocs públics al Japó. Especialment al veure l'escassetat de papereres als carrers. Si algú compra una llauna de beguda en una de les abundants màquines, probablement sols podrà desempallegar-se'n d'una manera cívica als contenidors que trobarà al costat de qualsevol altre aparell expenedor. Per a papers i plàstics no queda a vegades altre remei sinó endur-se'ls a casa i tirar-los al costat de les escombraries domèstiques. I respecte a les puntes de cigarreta, es recomana fer servir els cendrers que hi ha col.locats als espais reservats per fumar o portar al damunt un dels cendrers portàtils que es venen.
És cert que els japonesos llencen poques coses a terra. Però una altra explicació de la netedat és que les escombraries es recullen. En estacions, universitats, centres comercials i molts altres edificis públics el personal de la neteja és abundant i meticulós. A més a més, els comerços no han perdut el sa costum d'escombrar el tros de carrer davant de la façana. Els escombriaires municipals són gairebé inexistents, però en molts barris s'organitzen sortides de voluntaris per recollir escombraries, arrencar males herbes o retirar les fulles mortes a la tardor.

El que s'ha escrit fins aquí és la cara de la moneda, l'única que arriben a veure la majoria de visitants. Desgraciadament, per poc que algú s'endinsi per carreteres de muntanya o per la riba de rius allunyats dels centres històrics, veurà una realitat ben diferent. A la mateixa ciutat de Kyoto, a pocs minuts del Temple d'Or hi ha una bonica carretereta de muntanya infestada d'abocadors il.legals on molts desaprensius es dediquen a deixar-hi electrodomèstics i mobles vells.

Per a les coses bones i per a les coses dolentes, el Japó és un país on molta gent actua sense fer gens de soroll. Així com hi ha males persones que aprofiten llocs apartats per embrutar, també hi ha individus que, sense demanar res a ningú, surten a passejar amb guants, unes pinces llargues i una bossa de plàstic i aprofiten l'exercici per recollir les escombraries.Una d'aquestes persones és la senyora Nozaki. Ella fa temps que es passeja per la riba del riu Obata i omple bosses d'escombraries. Un dia va decidir formar el grup de voluntaris Nankin-haze per unir forces i poder netejar més a fons la zona. Ara, un dissabte cada mes s'ajunten unes 30 persones i en tres hores recullen més de 100 quilos d'escombraries en poc més d'un quilòmetre de riu. "Si es preguntés als japonesos si està bé tirar deixalles al riu, segur que tots dirien que no, però el riu n'és ple. Potser l'ajuntament hi podria fer més, però hauríem de pagar més impostos", explica Nozaki.

L'acció de Nankin-haze té, a més, la funció de conscienciar de la importància de respectar la naturalesa. La senyora Shimizu, una professora d'escola jubilada que forma part del grup, explica que un exalumne se li va acostar fa poc per donar-li les gràcies per haver-lo convidat a participar i li va dir: "Si no hagués estat per vostè, jo ara estaria jugant a casa amb videojocs i no sabria que divertit i interessant que és el riu".

26.9.08

Pregàries i aigua per al buda inamovible

L'estàtua de Fudo Myo-o. JORDI Juste
26/9/2008 CRÒNICA DES D'OSAKA
En un recòndit carreró del centre d'Osaka, entre Namba i Shinsaibashi, hi ha el temple budista Hozenji, un dels llocs més entranyables de la ciutat.Passar per aquí a llançar-li aigua a les seves estàtues abans de tornar a casa és una pràctica que reconforta cada nit molts habitants de l'antiga Naniwa. Especialment aquells que busquen ajuda per als seus comerços d'entreteniment nocturn relacionat amb el sexe, o per a les seves relacions de parella, els dos camps en què la llegenda diu que les pregàries en el lloc fan més efecte, malgrat que els responsables insisteixen en la seva capacitat multiusos.
Com en altres temples budistes, el devot pot escollir a Hozenji entre diverses formes d'introduir les seves pregàries, com encendre barres d'encens, escriure pregàries sobre pastilles de fusta o simplement ajuntar les mans, tancar els ulls i inclinar el cap.Però l'originalitat de Hozenji és el costum de llançar aigua, amb un cassó metàl.lic agafat per un llarg mànec de fusta, sobre la imatge de pedra de Fudo Myo-o, una de les personificacions del buda Amithaba, i sobre els dos petits budes que la flanquegen, els seus ajudants Seitakadoji i Kongaradoji.Originalment, l'aigua era només una més de les ofrenes que els feligresos deixaven davant les estàtues però, segons la llegenda, un dia a una dona se li va acudir mullar-les i així va iniciar una tradició que ha fet que avui dia estiguin recobertes d'una capa verda de molsa.
Precisament, l'aigua que s'hi tira és el nexe que va servir perquè el poble d'Osaka cregués que les pregà- ries a Hozenji tenen la capacitat d'impulsar els negocis nocturns relacionats amb el sexe, ja que al Japó aquests es coneixen eufemísticament, i de forma general, com a mizushobai (comerç de l'aigua). Pel que fa a l'atribució popular al temple de poders per millorar les relacions de parella, es diu que prové de la creença que dels dos petits budes que hi ha als dos costats del principal un és masculí i l'altre femení, encara que no està gens clar a quin dels dos correspon cada sexe.
El mes de juny, un dels dos, Seitakadoji, va aparèixer de matinada a terra amb el cap i una mà trencats. Posteriorment, un home de 64 anys va ser arrestat i va reconèixer que havia robat un parell de bombetes del recinte i havia baixat del seu pedestal el petit buda, encara que no va oferir cap justificació per a la seva acció.L'incident va servir per recordar que el temple, com la majoria de construccions japoneses antigues, ha estat reconstruït en diverses ocasions després d'haver estat víctima de les flames. El 2003, un incendi va arrasar bona part dels edificis de fusta del carreró que condueix a Hozenji, però en aquella ocasió, el temple es va salvar.
Curiosament, Fudo Myo-o, considerat destructor de les falses il.lusions i guardià del budisme, s'acostuma a representar amb un aurèola de foc i una espasa alçada. El seu equivalent en sànscrit és Acala, nom que significa "inamovible" i es refereix a la seva capacitat per resistir les temptacions de la carn.

24.9.08

Aso agafa les regnes del Japó

23/9/2008 ELECCIÓ INTERNA EN EL PARTIT GOVERNAMENTAL JAPONÈS
• Els comicis anticipats es perfilen com una solució al bloqueig polític
L'exministre d'Afers Estrangers japonès Taro Aso és des d'ahir el president del Partit Liberal Democràtic (PLD), cosa que li garanteix l'elecció demà al Parlament com a primer ministre, gràcies a la majoria amb què compta la formació conservadora en la decisiva Cambra baixa.Aso, que va obtenir els vots de 352 dels 525 parlamentaris i representants provincials del PLD, substitueix Yasuo Fukuda, que va dimitir el dia 1 de setembre passat, després de menys d'un any en el càrrec, per les dificultats per superar el bloqueig de les seves polítiques al Senat, on l'oposició, encapçalada pel Partit Democràtic del Japó (PDJ), té la majoria.
CAP A LES URNES

"El PLD, com a partit de Govern, s'ha d'enfrontar amb determinació al Partit Democràtic en les pròximes eleccions, i només quan hàgim guanyat aquestes eleccions hauré complert el meu destí", va afirmar Aso en el discurs que va fer d'acceptació del càrrec. Encara queda un any per completar l'actual legislatura, però s'espera que Aso aprofiti l'empenta de popularitat que li suposarà la presa de possessió del càrrec per dissoldre la Cambra baixa i convocar eleccions abans de finals d'any.

Aso té 68 anys, és catòlic, està casat i pertany a una dinastia política en què destaca el seu avi, el primer ministre Shigeru Yoshida, recordat com el forjador de la política segons la qual el Japó confia la seva seguretat als Estats Units a canvi de servir com a centre de les operacions militars nord-americanes a l'Àsia.

El nou líder japonès va participar en els Jocs Olímpics de Mont-real (1976) en la modalitat de tir i és conegut per la seva gran afició al manga, el seu caràcter extravertit i la seva propensió a les sortides de to. Algunes de les seves declaracions li han donat fama d'ultranacionalista, encara que les seves posicions en matèria de relacions internacionals i seguretat no s'allunyen de la línia principal del seu partit, que defensa la necessitat de tenir bones relacions amb la Xina, però mantenint els EUA com a principal aliat.

Per reactivar l'economia japonesa, que molts experts consideren a la vora de la recessió, Taro Aso defensa la necessitat d'augmentar la despesa pública sense apujar els impostos. El sistema financer nipó ha quedat relativament salvat de la crisi generada per les hipoteques escombraries nord-americanes, però la frenada del consum als Estats Units és un cop molt dur a les exportacions de la indústria nacional.

19.9.08

País de centenaris

Amb una baixa natalitat i una elevada esperança de vida, el Japó afronta els efectes de l'envelliment de la població
• Més de 36.000 japonesos tenen més de 100 anys
Festival Exercicis de gimnàstica el Dia del Respecte als Avis, a Kyoto. Foto: JORDI JUSTE
19/9/2008
El tercer dilluns de setembre és festiu al Japó des que, l'any 1965, es va instaurar el Dia del Respecte als Avis. Per tot el país se celebren actes dedicats a mostrar la gratitud de la societat a la seva gent gran. "El respecte als avis és una cosa típica de la cultura japonesa, i està molt bé que sigui oficial. Especialment ara que en moltes famílies els avis i els néts viuen separats", explica Shinobu Yuasa, president d'una associació local de gent gran.
Com cada any, a l'escola primària Sakaidani, a Kyoto, l'Associació de Benestar Social del barri va organitzar un acte al qual van anar gairebé 100 persones de més de 70 anys, alguns en cotxes elèctrics o en cadires de rodes empeses pels seus familiars. Durant més de dues hores, es van succeir discursos de polítics locals alabant la contribució de les generacions passades al desenvolupament del país, actuacions musicals infantils i una sessió de gimnàstica especial per a gent gran. "Tot està molt bé, és una bona ocasió per reunir el barri, encara que només vénen part dels 700 avis que hi ha", deia un dels organitzadors, de 77 anys, que traginava taules per acomodar els convidats.
Grans actius
Aquesta és una situació cada vegada més habitual en moltes comunitats, on una gran part dels residents estan jubilats o els falta molt poc per estar-ho i les festes sovint són organitzades per la gent gran amb bona salut per als més malalts o vells.Segons un informe oficial, a finals de setembre, 28 milions de japonesos tindran més de 65 anys, i amb això ja seran un 22% del total, i 36.276 d'aquests hauran complert més de 100. La mitjana de centenaris és de 28 per cada 100.000 habitants, i un 86% són dones.
Amb ocasió del Dia del Respecte als Avis, el Ministeri de Sanitat va informar que el japonès més vell és una dona de 113 anys que viu a Okinawa. Pel que fa als homes, Tomoji Tanabe va complir precisament ahir els 113 i és també l'home més vell del món.
El Japó compta amb una de les esperances de vida més altes entre els països desenvolupats, 86 anys per a les dones i 79 per als homes. Aquest fet, combinat amb una de les taxes de natalitat més baixes (1,25 fills per dona) i el manteniment de la immigració en nivells molt moderats, està convertint el Japó en una societat envellida. Les morts ja superen els naixements, i amb això es calcula que la població japonesa va arribar al seu sostre el 2006 al superar els 128 milions. A partir d'aquí el país perdrà població, i l'any 2050 els japonesos de més de 65% seran un 32%.
L'envelliment planteja seriosos dubtes sobre la possibilitat de garantir el futur pagament de les pensions i mantenir l'actual sistema sanitari. De moment, s'ha ampliat el copagament de l'assistència mèdica dels pensionistes i s'ha creat una nova assegurança obligatòria per fer front a les despeses d'hospitalització de llarga durada. Pel que fa a les pensions, segons el Govern, els pagaments poden arribar l'any 2025 als 141 bilions de iens (més d'un bilió d'euros), de manera que la necessitat d'augmentar l'impost sobre el consum, que ara està en el 5%, és un dels principals assumptes de debat polític i social."Hem d'assegurar la sostenibilitat dels sistemes mèdic i de pensions. L'impost sobre el consum és l'única solució de què disposem per tenir una font estable de finançament", va explicar recentment Kaoru Yosano, ministre d'Economia i un dels aspirants a ser el pròxim primer ministre.
Creixent pes electoral
Les projeccions demogràfiques asseguren que els temes que afecten els avis en faran augmentar el pes polític, una cosa de la qual molts ja en són plenament conscients. "A partir d'ara, molts electors serem gent gran, que a més a més tenim un nivell de participació electoral força alt. De manera que els polítics, si volen guanyar les eleccions, hauran de pensar en els nostres problemes i plantejar plans per solucionar-los", opina Natsushi Ono, executiu jubilat de 73 anys.
Natsushi va dedicar el Dia del Respecte als Avis a les seves activitats habituals: "A mi no m'agrada anar a aquestes trobades que només són per a vells. No sé de què parlar, no tinc res en comú amb la majoria. Però em sembla molt bé que se celebri aquest dia perquè el país mostri el seu agraïment a la gent gran".

16.9.08

Les minicomissaries són la base de la seguretat al Japó

Les minicomissaries són la base de la seguretat al Japó, que té menys delinqüència que altres països avançats
El sistema és eficaç gràcies al suport de la població
Dos policies surten a patrullar des del koban del pont de Shijo, a Kyoto. JJuste
Al Japó només hi ha 0,05 robatoris anuals per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya se superen els dos, segons les dades de l'Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE). Igualment baix és el nombre de delictes violents, que no arriba als 0,5 per 1.000 (a Espanya en són més de tres i al Regne Unit, líder de l'OCDE, més de 10). Els homicidis també hi són relativament escassos, al voltant d'1,1 cada any per 100.000 habitants, igual que a Espanya i una cinquena part dels que es produeixen als EUA.
El desplegament policial en comissaries de barri és citat sovint per explicar el baix índex de criminalitat japonès. "La segura i pacífica vida comunitària japonesa la manté el sistema de les koban (minicomissaries)", declara el Departament Nacional de Policia al valorar el funcionament dels 14.000 centres que aquesta policia comunitària, que existeix des de fa més de 100 anys, té repartits per tot el país.
Pocs però notoris
El Japó té un sol cos de policia, però amb diferents branques i unitats i una estructura adaptada a les 47 províncies. Malgrat que compta només amb 181 agents per cada 100.000 habitants (280 a Espanya), la presència policial és notòria, gràcies als koban. Aquests petits destacaments situats en zones urbanes compten amb un mínim de tres agents que desenvolupen funcions de vigilància, tot i que en zones turístiques la seva activitat principal és guiar els viatgers perduts. La versió rural, el chuzaisho, és una espècie de casa quarter per a un sol agent, que hi pot viure amb la seva família.
Els agents destacats a les minicomissaries (un 20% del total) surten a patrullar pel barri en cotxe, en moto, a peu o en bicicleta, i també s'ocupen de mantenir el contacte amb les entitats locals i obtenir la seva col.laboració.
Recentment, en una trobada amb entitats veïnals, el cap d'una minicomissaria de Kyoto explicava que la delinqüència ha baixat els últims anys al barri, i atribuïa una part del mèrit a la ciutadania: "Potser és perquè actualment la gent s'atreveix més a cridar l'atenció als joves quan fan alguna cosa que no està bé", va comentar. Va afegir que han augmentat alguns delictes més sofisticats: "Una tercera part dels fets denunciats són robatoris de bicis i de motos. Però és preocupant la proliferació d'estafes a gent gran".
Als representants veïnals el que més els preocupa són les reunions de joves a partir del capvespre, als parcs o davant dels convini (minisupermercats oberts dia i nit), que consideren vivers del delicte. Per aquest motiu, al barri es fan rondes periòdiques de ciutadans, aprovades per la policia, per cridar l'atenció als causants de problemes. La federació d'entitats també vol fer una revisió de la il.luminació del barri: "Per a la seguretat, la llum resulta fonamental. Les patrulles també són útils, però il.luminar és molt efectiu", va afirmar el seu president.
Setge als exhibicionistes
Al Japó es produeixen molt poques violacions (0,1 per cada 10.000 habitants, per 1,4 que es produeixen a Espanya), però hi ha una gran sensibilitat respecte als exhibicionistes, un altre tema que és fix en totes les reunions de seguretat. "En aquest barri, de tant en tant, es produeix alguna denúncia. Pels testimonis de les víctimes pensem que n'hi ha quatre, però de moment no n'hem pogut obtenir unes descripcions clares", explica el cap del koban.
A més de conscienciar i coordinar els veïns, els koban mantenen un registre de totes les cases delbarri, on consten tots els habitants i les seves ocupacions. Els policies passen periòdicament a preguntar si hi ha hagut canvis o fan la consulta per telèfon. El registre és voluntari i normalment els veïns hi col.laboren, però "el problema és que el 50% de la gent no és a casa i el 20% són gent gran que no agafen mai el telèfon", explica un policia destinat en un koban.
I és que aquesta forma de vigilància comunitària ha d'afrontar avui el fet que cada vegada els llaços socials són més fràgils i hi ha més gent que treballa lluny de casa seva, només hi torna per dormir i no coneix els seus veïns. Els policies de barri expliquen que últimament reben denúncies de nens que han vist gent rara que els ha dit alguna cosa, i a vegades es tracta simplement d'avis del veïnat que actuen sense mala voluntat i a qui els nens no coneixen.

Una dona aspira a dirigir el Japó

L' ex ministra de defensa Yuriko Koike és un dels cinc candidats que es presenten a las elecciones a la presidencia del Partit Liberal Democràtic (PLD) que se celebraran el proper dia 22 per substituir Yasuo Fukuda, que va presentar la dimisió l'u de setembre. El càrrec de president del PLD du aparellat, gairbé automàticament, el de primer ministre, gràcies a la majoria amb que compta el partit a la decisiva Cambra Baixa del parlament japonès.
De triunfar, Koike es convertiria en la primera dona que asumeix el màxim lideratge polític al Japó, país que ocupa el lloc número 54 en el rànquing de l'ONU segons el poder polític y econòmic que ostenten les seves dones. “Vull afrontar els assumptes de la dona des d'una perspectiva no partidista. Això farà que s'alliberin les energies potencials de la dona i convertirà el Japó en un país amb força”, va dir Koike.
La candidata a liderar el PLD té 56 anys, és soltera i va arribar a la política després de treballar com a intèrpret d'àrab i presentadora de televisió. El 2005 es va convirtir en ministra de Medi Ambient del govern de Junichiro Koizumi, i se la considera responsable de la política coolbiz, consistent a abandonar l'ús de la corbata a l'estiu per estalviar l'energia que es gasta en aire condicionat. Posteriorment, al govern de Shinzo Abe, es va convertir en la primera dona ministra de Defensa, pero va dimitir al cap de 54 dies, després que es produís un cas de filtració d'informació reservada.
Koike no ho tindrà fàcil per aconseguir el seu objectiu. Els seus rivals són l'ex-ministre d'Afers Exteriors, Taro Aso, el titular d'Economia, Kaoru Yosano, l'ex ministre de Defensa Shigeru Ishiba i Nobuteru Ishihara, fill del governador de Tòquio. Totes les enquestas indiquen Aso com a favorit entre la població, que vol un líder fort després dels fracassos d'Abe i Fukuda.

El bloqueig de l'oposició força a dimitir el primer ministre japonès

2/9/2008 ANUNCI PER SORPRESA DEL CAP DEL GOVERN A TÒQUIO
• Fukuda desisteix després d'11 mesos al poder i en plena crisi de popularitat
El primer ministre japonès, Yasuo Fukuda, va anunciar ahir la seva renúncia al càrrec i a la direcció del Partit Liberal Democràtic (PLD) o Jiminto. "He triat el moment, abans de l'inici de la sessió extraordinària del Parlament, per causar el mínim de molèsties als ciutadans", va anunciar Fukuda en una breu roda de premsa transmesa en directe per les principals cadenes de televisió.
La popularitat de Fukuda no ha parat de baixar en les últimes setmanes per la seva incapacitat d'aplicar polítiques decidides per fer front a la crisi econòmica, i amb prou feines ha pogut aprofitar l'efecte propagandístic d'actuar com a amfitrió de la cimera del G-8, celebrada al juliol a Hokaido, al nord del Japó.
En el transcurs dels pròxims dies, el PLD ha de fixar la data per portar a terme l'elecció del seu pròxim líder, que hauria de formar govern, ja que el partit compta amb la majoria a la determinant Cambra baixa de la Dieta. El Senat està dominat des de fa mig any per l'oposició encapçalada pel Partit Democràtic del Japó (PDJ) de Ichiro Ozawa, que ha reiterat la seva petició que es convoquin eleccions.
DENÚNCIA DEL BLOQUEIG
El primer ministre es va referir al bloqueig exercit pel PDJ com una de les causes de la seva renúncia. "El Partit Democràtic ha intentat bloquejar totes les lleis, de manera que ens ha costat molt de temps posar en pràctica totes les polítiques. Pel bé del poble japonès, això no es pot repetir", va declarar.
S'haurà de veure la manera com reaccionen les diferents faccions del PLD, així com el seu partit coalitzat, el budista Komeito. El més probable és que aparegui un líder de consens que intenti aprofitar l'any que queda de legislatura per mirar de recuperar una mica de popularitat i poder afrontar les eleccions. Tampoc es pot descartar la formació d'un Govern que s'encarregaria de convocar eleccions abans que el suport popular al PLD toqui fons.
Fukuda va ser elegit fa 11 mesos pel PLD per succeir Shinzo Abe, que va dimitir per problemes de salut. Abe havia substituït un any abans Junichiro Koizumi, que va ser reelegit fa tres anys com a primer ministre després que el seu partit va arrasar en unes eleccions que va plantejar com un plebiscit sobre el seu pla de privatitzar correus.

Bellesa de porcellana sota les ombrel.les

Dues dones fent servir ombrel.les. JJuste
10/9/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO
L'ideal de bellesa femenina japonesa comporta una pell tan blanca con sigui possible. No es tracta d'una moda passatgera, sinó d'un concepte molt arrelat en la cultura. "En la dona de pell blanca, un punt de lletjor no es nota", diu un refrany japonès. La pell morena en les dones es considera una cosa bruta i per això la indústria cosmètica nipona obté una gran part dels beneficis venent productes que conserven o restauren la pal.lidesa natural del cutis. Pràcticament les úniques japoneses que s'escapen del desig de tenir una pell blanca són les ganguro, les dones joves que des dels anys 90 segueixen exactament la tendència contrària, és a dir, es caracteritzen per lluir un moreno extrem, sovint realçat grà- cies a la química.
Per a la majoria de japoneses, la pal.lidesa de la pell, especialment la de la cara, és una part importantíssima de la seva imatge. Per protegir-la, no es refien només de les cremes, sinó que també eviten exposar-se al sol més del que sigui necessari. Amb aquesta finalitat, fan servir guants llarguíssims, gorres i barrets amb grans ales i, sobretot, ombrel.les. En la segona meitat del segle XX aquests objectes semblaven condemnats a la desaparició, relegats a l'ús per part de dones d'edat avançada o poc conscients de les últimes modes en roba. No obstant, les últimes dècades, les ombrel.les han tornat i, actualment, les dones joves no tenen cap problema per fer-les servir.
El ressorgiment de l'ombrel.la portàtil ha contribuït sens dubte al gran esforç de la indústria japonesa per comercialitzar dissenys adaptats a totes les modes i els estils. Però un altre factor determinant de la recuperació de la seva popularitat, a finals de segle XX, va ser l'aparició dels alarmants informes sobre el forat a la capa d'ozó de l'atmosfera i les notícies sobre l'augment del nombre de malalts de càncer de pell. Els fabricants van respondre ràpidament amb productes que filtren els raigs ultraviolats i, per tant, protegeixen més bé la pell.
El final del mes de les pluges i l'arribada de l'estiu suposen la multiplicació de les ombrel.les als carrers japonesos, però també es poden veure durant tot l'any. Els dies ennuvolats, la visió d'una dona japonesa caminant sota una ombrel.la confon algun viatger estranger despistat, que es pregunta si ja han començat a caure algunes gotes i ell encara no se n'ha adonat.
L'obsessió per protegir-se de la llum solar és més forta entre les dones grans, més preocupades per la fragilitat del cutis i més convençudes que la seva morenor resulta molt lletja. Les camperoles acostumen a cobrir-se amb enormes mocadors i grans barrets de palla que no deixen al descobert ni un mil.límetre de pell .
L'ús de l'ombrel.la és tan normal al Japó que moltes dones se sorprenen quan se'ls explica que a Europa o a Amèrica és gairebé inexistent. "Però ho he vist en un quadro de Goya", s'estranyava fa poc una universitària japonesa. Ella mateixa, una vegada informada que la protagonista d'El quitasol és una dama del passat, insistia a preguntar si a Espanya no hi ha notícies sobre la proliferació del càncer o si a les espanyoles no els importa cremar-se la pell.

Quimonos per a tot l'any


Dues nenes vestint un yukata. J Juste
28/8/2008 CRÒNICA DES DE KYOTO
L'estiu és, amb tota seguretat, la millor estació per veure pel carrer persones guarnides amb vestits japonesos tradicionals. Especialment, si es va a una localitat que en temps de festes. Llavors, alguns homes i moltíssimes dones surten al carrer lluint els seus yukata, uns quimonos de cotó molt més simples i barats que els de seda, que se solen reservar per a ocasions més formals.
Des que el Japó es va obrir a Occident el 1868, la indumentària quotidiana dels japonesos es va anar adaptant als costums europeus i americans. Primer van ser els militars i els polítics els que van imitar les formes estrangeres de vestir i, a poc a poc, els va seguir la resta de la població. La tendència es va accelerar després de la derrota en la segona guerra mundial i l'ocupació nord-americana. En el cas de les dones, el seu accés massiu al mercat laboral en les últimes dècades els ha fet adoptar definitivament la roba occidental. No obstant, els vestits tradicionals no es van abandonar mai totalment i avui són diverses les ocasions en què es poden veure usats amb tota naturalitat.
A nens i nenes se'ls posa un sumptuós quimono en el shichigosan, una cerimònia sintoista equiparable a la primera comunió. La majoria de noies vesteixen també quimonos en la cerimònia en què celebren la seva majoria d'edat i en la seva graduació a la Universitat. A part d'aquestes ocasions, és fàcil veure dones amb quimono en casaments, independentment de si se celebren a l'estil tradicional japonès o amb la núvia vestida d'emperadriu Sissí en alguna de les capelles de cartró pedra amb què compten gairebé tots els grans hotels. També és relativament normal que apareguin celebritats amb quimono en programes de televisió que no sempre tenen contingut folklòric.
Això escrit val per a tot el Japó, però a Kyoto no és necessari que passi gaire res d'especial per veure- hi dones amb quimono. Una exposició de ceràmica o un concert són excuses suficients per a moltes dones per posar-se el vestit tradicional. Gairebé mai deixen de ser una minoria, però la veritat és que es fan veure.Fins fa unes dècades els caríssims quimonos de seda eren la part més important de l'aixovar d'una núvia. Avui dia, en canvi, moltes dones japoneses no tenen cap d'aquests vestits en propietat, així que no els queda més remei que llogar-los quan se'ls presenta una ocasió per usar-los. A Kyoto, a més, hi ha botigues a les quals van turistes nacionals que volen experimentar la seva visita a l'antiga capital imperial vestits a l'antiga.
Els yukata s'usen a tot el país a l'estiu per anar a festes, però també durant la resta de l'any als balnearis per cobrir-se entre bany i bany. A més, la majoria d'hotels japonesos posen cada dia a les habitacions un quimono de cotó per a cada hoste com a pijama. Per a molts turistes estrangers, la temptació d'emportar-se'ls com a record és tan forta que, en alguns casos, hi ha avisos perquè no es faci o invitacions a fer una sol.licitud formal a la recepció.


Una parella jove a la riba del Kamo. JJuste

28.8.08

Cervesa i beisbol al terrat

Un beer garden d'Osaka. JJuste
Entre el juny i el setembre, als grans edificis de la regió de Kansai (Osaka, Kyoto, Kobe, Nara) proliferen els anomenats beer garden, terrasses instal.lades als terrats on, per un preu fix, es pot passar el vespre bevent i menjant tant com es vulgui. Al centre d'Osaka, el paisatge que es veu des de la majoria de jardins cervesers consisteix en edificis i més edificis fins on arriba la vista. A Kyoto, en canvi, es pot veure el riu Kamo, les muntanyes de l'est de la ciutat o, des d'algun dels hotels que hi ha just al davant, la muralla il.luminada de Nijo-jo, el palau del Shogun.
Però la majoria dels japonesos no van als beer garden a veure el paisatge sinó a menjar, beure i veure beisbol en companyia dels seus amics. Com que l'estiu coincideix amb el punt àlgid de la temporada de l'esport més popular del Japó, la tarda es remata molts dies en aquests llocs veient en una gran pantalla els llançadors i batedors de l'equip favorit de la regió, els Hanshin Tigers. A diferència del futbol, en què es juga una o dues vegades per setmana, el beisbol es juga gairebé cada dia, els partits poden durar més de tres hores i hi ha nombroses pauses, ideals per aixecar-se i anar a la barra a omplir la gerra i el plat.
Els lectors que no hagin estat a l'Orient Llunyà durant l'estiu potser s'estan imaginant l'escena bressolada per una suau brisa refrescant. La realitat és que, excepte alguns dies de treva, a gairebé tot l'est de l'Àsia l'estiu és sufocant tant arran de terra com als àtics. A Honshu, l'illa principal del Japó, a les precipitacions acumulades durant el tsuyu, el mes de les pluges que dóna pas a l'estiu, s'hi afegeixen repetits fronts d'aire càlid que arriben de l'oceà i que fan que la humitat atmosfèrica sigui molts dies i moltes nits de més d'un 90%.
Aquestes condicions meteorològiques fan que, sovint, els beer garden de Kansai semblin saunes a l'aire lliure, especialment els que serveixen carn que la clientela rosteix a les planxes instal.lades a cada taula. A la resta hi ha aparadors assortits amb menjar molt variat, com per exemple fruites, verdures, pollastre fregit, crestes xineses, boles de pasta amb pop (takoyaki), yakisoba i altres plats que al Japó es consideren un bon acompanyament per a la cervesa. El preu acostuma a estar al voltant dels 3.500 iens (uns 20 euros) i estan oberts entre les sis i les deu de la nit.
Encara que als beer garden també se serveixen còctels i begudes no alcohòliques, la cervesa és la reina dels terrats. No en va, la majoria d'aquestes terrasses estan gestionades directament per les principals cerveseres nipones, Asahi, Kirin i Sapporo, que es disputen aquí part del lideratge nacional de vendes. Els japonesos, tot i ser els més bevedors de l'Àsia, no destaquen en la lliga cervesera mundial, on se situen en una posició intermèdia amb els seus aproximadament 50 litres anuals per habitant, lluny dels més de 80 d'Espanya o dels 150 del líder, la República Txeca. La cervesa és la beguda alcohòlica més consumida al Japó, a distància del tradicional sake, que no ha deixat de disminuir durant els últims 60 anys i ara ja comença a estar per sota dels 10 litres per càpita.

27.8.08

L'ensordidor cant de la cigala

Una cigala sobre el tronc d'un cireré a Kyoto. JJuste

Diuen les estadístiques que el Japó és el país més sorollós de tot el món. La llista de sorolls és llarga i de- pèn de la sensibilitat de cada persona. Trens i automòbils que passen fregant les cases, camions que avisen quan van a girar, caravanes d'ultradretans amb altaveus, polítics en campanya anunciant promeses des dels seus cotxes o grups de bicicletes grinyolants.
Altres exemples de sorolls causats pels japonesos són els avisos perquè la gent no s'oblidi coses als transports públics, les bandes de motoristes nocturns, les alertes davant de les escales automàtiques, ascensors, forns o màquines de coure arròs que parlen i les gravacions per emmascarar els sons corporals als serveis per a dones. Però cap d'aquests sons és comparable, ni en volum ni tampoc en ubiqüitat, al cant de les cigales a l'estiu.

El clima tòrrid i l'abundància d'arbres fan del Japó un ecosistema del tot ideal per a aquest tipus d'insectes. Els omnipresents cirerers, despullats a l'hivern i efímerament florits durant l'estació primaveral, es poblen a l'estiu de cigales que, a mesura que avança la calor, van deixant les seves fulles verdes plenes de forats. Des que s'acaba la primavera comença a augmentar-ne el nombre fins a arribar al màxim apogeu en plena canícula, disminuir després lentament i cessar amb l'arribada de la tardor.
Diuen que la seva existència és molt beneficiosa per als vegetals perquè els allibera d'algunes plagues. Però per a les orelles humanes el seu cant és realment molest i ensordidor. Un problema afegit és que les cigales canten especialment (encara que no exclusivament) durant el dia i al Japó el sol surt molt aviat. A primers del mes d'agost, a Tòquio ho fa a les cinc menys deu minuts del matí i a la ciutat de Kyoto 15 minuts més tard. I poc després que comenci a clarejar ja comença el concert de les cigales mascle per atraure les femelles. Jo visc en un sisè pis i, a partir de les sis, ja es fa molt difícil mantenir el son. Però és que en una planta més baixa, o arran de terra, a vegades s'ha de parlar a crits per fer-se entendre entre l'estrident xerric-xerric-xerric.
Per als japonesos les cigales semblen un repte a la proverbial capacitat que tenen de suportar les adversitats. A més a més, des de temps antics han estat considerades un exemple de la mutabilitat de les coses i estan molt presents en diverses formes d'art, sobretot en la poesia. Negawakuba nembutsu wo nake natsu no semi (si estàs resant resa al Buda Amida cigala d'estiu), és únicament un exemple de les desenes de haikus que va dedicar a aquest insecte el lloat poeta Issa Kobayashi fa més de dos segles.
Curiosament, la faula d'Isop sobre la cigala i la formiga és coneguda al Japó en la seva versió centreeuropea, és a dir, amb la festiva cigala convertida en grill. A la població japonesa li agrada molt aquesta història perquè és conscient d'haver creat amb la seva laboriositat una civilització pròspera en un medi ambient sovint hostil. Grills o cigales, els impertinents insectes els recorden cada estiu a crits la saviesa de la formiga.

6.8.08

La plaga dels corbs

Un corb posat sobre un auró en un parc de Kyoto. JJuste
L'abundància d'escombraries orgàniques afavoreix la proliferació de corbs que viuen a Tòquio com si fossin coloms
• Les aus són agressives i ataquen altres espècies
Ningú sap exactament el nombre de corbs que hi ha al Japó, però ornitòlegs i responsables municipals coincideixen a assegurar que en les últimes dècades s'han multiplicat i no han parat de causar problemes. Aquests ocells han estat sempre una amenaça per als agricultors nipons i els seus conreus, però últimament també han proliferat a les ciutats, on el seu tètric grall s'ha convertit en un més dels sons típics.
"La gran quantitat de parcs, rengleres d'arbres als carrers, grans arbres a les residències i edificis alts, i com a propina la facilitat per obtenir escombraries orgàniques" són les raons que aporta la professora Michiyo Matsuda al seu llibre Karasu, naze Tokyo ga suki nanoka (Per què als corbs els agrada Tòquio) per explicar la gran presència d'aquests ocells a la capital japonesa.

Plans d'extermini
Com que a les ciutats els corbs estan fora de perill pel que fa als seus depredadors naturals, diversos ajuntaments compten amb plans per desfer-se'n. La mesura més habitual és capturar-los i exterminar- los, i eliminar els seus nius. Els corbs urbans, no obstant, estan molt ben alimentats, i això fa queel seu índex de reproducció sigui molt elevat i els esforços per acabar amb ells amb prou feines aconsegueixin mantenir a ratlla la seva proliferació.

"Només volem tornar a l'edat daurada de coexistència", afirma un responsable del Departament de Medi Ambient del Govern provincial de Tòquio. Des del 2001, només a la capital s'han exterminat amb gas gairebé 100.000 d'aquests ocells. Es diu que la campanya contra els corbs a Tòquio va adquirir molta empenta gràcies a la ira del seu governador, Shintaro Ishihara, conegut pel seu nacionalisme i els seus excessos verbals, que va ser atacat al cap per un ocell mentre jugava a golf.
Tant si és certa aquesta anècdota com si no, és veritat que és fàcil sentir explicar històries de japonesos que han patit o vist directament agressions de corbs. "Jo he vist com atacaven una persona gran i intentaven atacar uns nens que remenaven un corb mort. Són molt llestos i és molt difícil desfer-se dels seus nius, primer cal foragitar-los amb fum", explica el director d'una escola de Kyoto.
"Ara, amb la unificació de les bosses i la utilització de xarxes, hi ha menys escombraries, però tenim una dona que els deixa menjar als gats salvatges i els corbs ho saben i van a agafar-lo", explica un líder veïnal. Un cas semblant és el de la gent que acaba alimentant els corbs encara que la seva intenció sigui donar menjar als coloms o als ànecs, malgrat els rètols que adverteixen contra aquesta pràctica.
Al Japó encara hi ha moltes zones urbanes on no s'utilitzen contenidors i les escombraries es reculles dos o tres dies per setmana. Quan els escombriaires arriben ja han passat els corbs i han escampat deixalles per tot el carrer. Fins fa uns anys les bosses d'escombraries eren opaques, però es van introduir les translúcides per induir la gent a fer correctament la selecció de residus i amb això se'ls va facilitar la feina als corbs.
Nius de fibra òptica
A més d'atacar els humans i disseminar deixalles, els corbs causen problemes a les companyies de serveis. En els últims dos anys, a Tòquio es van produir uns 1.500 casos de talls de cables de fibra òptica per part dels corbs, que segons sembla fan servir aquest material en l'elaboració dels seus nius. L'incident més espectacular va causar la breu interrupció del servei de tren d'alta velocitat.
La presència dels corbs també perjudica altres ocells, per la competència que suposen i perquè destrueixen els seus nius i es mengen els seus ous. A Tòquio, per mirar de protegir una petita au migra- tòria dels corbs, s'ha iniciat un experiment en què s'estan utilitzant més de 10.000 abelles a prop de l'aeroport de Haneda. Els insectes, que tendeixen a atacar tot el que sigui negre, mantenen allunyats els corbs.
Malgrat la mala imatge d'aquest ocell, un corb negre de tres potes agafant una pilota ocupa el centre de l'escut de la Federació Japonesa de Futbol, i és que en la mitologia japonesa el corb conegut com a Yatagarasu té el paper de missatger de la deessa Amaterasu, la principal deïtat del panteó sintoista. Però avui dia gairebé tots els japonesos semblen odiar-los. "Tenen una veu detestable. I només de veure'ls em sembla que algú morirà", explica una dona de mitjana edat.

El Japó es posa a ratlla

Uns homes mengen arròs amb carn (gyudon) en un restaurant de Kyoto. JJuste
"Aquests últims anys, a causa del canvi dels hàbits dels japonesos i de l'envelliment de la població, han augmentat malalties com la diabetis i d'altres de relacionades amb l'estil de vida; es calcula que són les causants d'un terç de les morts. Cada persona les pot prevenir mitjançant una dieta equilibrada i un exercici adequat". Així és com el Ministeri de Salut, Treball i Seguretat Social del Japó presenta la seva campanya per conscienciar la població de la necessitat de prevenir l'anomenada síndrome metabòlica, caracteritzada per la conjunció de diversos factors de risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis. El símptoma més evident de la síndrome metabòlica és la concentració de greix a l'abdomen, i per tant els japonesos, sempre ràpids a encunyar nous termes, ja han adoptat la veu metabo com a sinònim de persona amb excés de pes.
El ministeri s'ha marcat l'objectiu de reduir la part de la població amb sobrepès en un 25% durant els set anys vinents i calcula que fins a l'any 2025 pot estalviar dos bilions de iens (12.000 milions d'euros) en despesa sanitària. Més que la necessitat de controlar les despeses sanitàries d'una població cada vegada més envellida, hi ha qui veu en aquesta nova política una forma de fer créixer el negoci sanitari qualificant una part substancial de la població com a mig malalta.
Segons un editorial recent del diari Asahi Shinbun, aquest programa "està dissenyat més per satisfer els interessos del ministeri que no per millorar la salut de la gent".
Un país de gent prima
De fet, qualsevol persona que hagi visitat el Japó es pot sorprendre de llegir que el seu Govern ha emprès una campanya per combatre l'excés de pes. En aquell país hi ha gent grassa, per descomptat, però la majoria de la població presenta unes figures que als ulls dels occidentals semblen extremament primes. Tot i això, la falta d'exercici, l'augment dels àpats fora de casa i la ingesta generalitzada de plats rics en greixos han fet créixer el nombre de persones que porten una vida considerada poc sana.
"Els japonesos semblem prims, però de vegades el greix no es veu, s'acumula a les entranyes", comenta en un restaurant una dona de 35 anys que, per la seva flaquesa, possiblement no podria desfilar en passarel.les de moda com la Cibeles. La seva companya de taula, una mica més gran però igual de prima, celebra la campanya del Govern: "Està bé que animin la gent a fer més exercici", assevera mentre es menja un voluminós plat de fideus xinesos.
La campanya del Govern no només anima la gent a moure's més, sinó que també conté mesures obligatòries. De moment, els més de 50 milions de persones que tenen entre 40 i 74 anys han de sotmetre's al mesurament de la seva circumferència abdominal. Si aquesta supera els 85 centímetres en els homes o els 90 en les dones, el pas següent serà fer-se una anàlisi de sang per detectar si tenen nivells massa alts de sucres o greixos. En cas que en tinguin, serà necessari posar-se a les mans d'un especialista.
Així mateix, el Govern preveu incentius econòmics per a les empreses que aconsegueixin reduccions significatives entre els seus treballadors afectats, i també penalitzacions per als que no les aconsegueixin.
Dubtes sobre el pla
En opinió de Takashi Doi, metge de família a Kyoto, no és clara l'efectivitat del procediment escollit per detectar qui pateix la síndrome. "Es volen fer reconeixements generalitzats a la població, però amb els criteris actuals una gran part de la ciutadania serà diagnosticada amb la síndrome", afirma el doctor Doi, que adopta una actitud escèptica sobre la política del ministeri: "Està bé que la gent prengui consciència d'aquest problema, però, en molts casos, un dels principals causants de l'excés de massa corporal és que la gent fa massa hores extres i sopa tard. És clar que tampoc es pot demanar a tothom que no faci hores extres. Són dos problemes que estan sota la tutela del mateix ministeri, així que potser també haurien de fer alguna cosa per resoldre aquesta important contradicció".

30.7.08

La 'Rambla' japonesa del bon vestir

28/7/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO
De vegades es compara el carrer Omotesando de Tòquio amb els Camps Elisis de París, sobretot per la presència de les grans marques internacionals de la moda del vestir. No obstant, per les seves dimensions i la seva inclinació, Omotesando s'assembla més a la Rambla de Barcelona que a la gran avinguda parisenca. A més a més, si el passeig barceloní té el seu carrer Portaferrissa, el toquiota compta amb Takeshita-dori, una estreta via afluent amb nombrosos comerços de roba i accessoris que van des de les peces desenfadades a les marginals.Omotesando uneix l'avinguda Aoyama amb el santuari sintoista Meiji, el més important de la capital. Als dos costats de la calçada, hi ha àmplies voreres on estan plantats uns grans zelkova que contribueixen a donar a aquesta part de Tòquio un aire de ciutat europea.
La zona en què es troba Omotesando és coneguda com Harajuku i es troba a deu minuts a peu de Shibuya, el barri comercial i d'entreteniment on es generen moltes de les modes juvenils, sobretot femenines, que després s'expandeixen per la resta del Japó i de l'Àsia. A Shibuya gairebé tot és llampant, mentre que a Harajuku domina un disseny més subtil.En menys de mig quilòmetre, se succeeixen botigues de grans marques de luxe, com Bottega Veneta, Loewe, Cristian Dior, Issey Miyake i Gucci, encara que també s'hi troben empreses tèxtils més orientades al gran consum, com l'espanyola Zara i l'americana Gap. A més a més, es mantenen vius clàssics del comerç local, com l'Oriental Basar, on es poden comprar des de souvenirs assequibles fins a antiguitats cares, i empreses d'altres sectors, com la telefonia mòbil, que aprofiten la gran concentració consumista per presentar els seus últims productes.
La necessitat de cridar l'atenció en un ambient tan ple de disseny ha provocat l'aparició d'edificis espectaculars al carrer Omotesando, com el centre comercial TOD'S, de Toyo Ito, o les seus de Louis Vuitton i Prada. Però una de les obres que més han fet parlar són les galeries Omotesando Hills, dissenyades per Tadao Ando i ubicades al lloc que ocupava fins a l'any 2005 el complex d'apartaments Dojunkai Aoyama, construït el 1927 segons l'estil de la Bauhaus alemanya.
Encara que el nou edifici ha conservat una porció dels antics apartaments, la seva construcció va servir per reactivar el debat sobre el caràcter perible de les construccions i la necessitat de conservar mostres de la història contemporània de la ciutat. Al Japó això sempre finalitza amb la piqueta deixant lloc a un nou edifici més resistent als terratrèmols i més rendible per als seus propietaris.
La incertesa provocada per la situació econòmica i la pujada del preu dels carburants han fet caure les vendes de roba i dels accessoris de luxe al Japó, en què semblaven comptar amb una clientela a prova de crisis. En aquests moments són menys que fa uns mesos els que s'aventuren a entrar a les botigues a deixar-hi bona part del sou, però l'afluència de vianants al carrer Omotesando no cessa, en especial durant els caps de setmana.

17.7.08

Més de mil anys de desfilades contra la pesta

Un yamaboko. JORDI Juste
Cada estiu se celebra a Kyoto el Gion Matsuri, la gran festa de la ciutat. Des del dia 1 fins al 31 de juliol hi ha actes relacionats amb el sintoisme, la religió ancestral del Japó, però és ara, a mitjans de mes, quan hi participa més gent, i avui és el dia gran. Durant els dies anteriors, en alguns carrers del centre s'han instal.lat una gran quantitat de parades de menjar i de begudes a les quals acudeixen centenars de milers de persones al capvespre, moltes vestides amb yukata (quimono de cotó per a l'estiu), a passejar i a veure els yamaboko, que són els autèntics protagonistes de la festa. Es tracta d'unes enormes carrosses de fusta, de més de 20 metres d'altura i 12 tones de pes, amb sofisticats treballs de tapisseria i marqueteria, en les quals hi ha músics que toquen el ritme conegut com a Gion-bayashi.
Avui els yamaboko desfilen pel centre de la ciutat arrossegats pels membres de les diferents confraries, que han passat part de l'any preparant-se per a l'ocasió. L'ordre es decideix per sorteig i a la carrossa que va a davant, la Naginataboko, hi viatja el chigo, un nen que és escollit pels mercaders de la ciutat i que s'encarrega d'obrir la cerimònia tallant d'un sol cop de catana una corda sagrada. El chigo porta robes cerimonials sintoistes i ha de seguir durant setmanes diversos ritus de purificació i evitar influències considerades contaminants, com el contacte amb el terra o la presència de dones. Alguns d'aquests costums ja tenen més de mil anys.
El 869 de la nostra era, Heian Kyo (l'actual Kyoto) patia el flagell de la pesta. La cort s'havia traslladat des de Nara menys d'un segle abans, i havia convertit la ciutat en el principal nucli de poder del país. La població havia crescut ràpidament i patia de la mateixa manera els estralls de la malaltia, atribuïda al déu Gozu Tenno, que en aquella època era l'habitual sospitós de causar els desastres que frenaven periòdicament l'explosió demogràfica. Per contrarestar el seu poder, l'emperador va ordenar resar a Susanoo-no-Mikoto, el déu del santuari de Yasaka, a Gion. Una de les formes elegides d'honorar-lo va ser la construcció de 66 piques representant cada una de les províncies del país.
La pràctica es va fer costum i es va convertir en la base del Gion Matsuri, i aquestes simples estructures es van anar transformant en els yamaboko actuals, que conserven com a element central uns llargs pals que representen les antigues llances. En l'actualitat desfilen nou grans carrosses, anomenades hoko, acompanyades de 23 de més petites, conegudes com a yama. Un dels grans atractius de la festa és veure l'habilitat de les confraries per fer girar aquests enormes vehicles en els diferents revolts del recorregut.
Kyoto és avui una ciutat de més d'un milió d'habitants, amb prestigioses universitats i empreses de tecnologia punta capaces de produir els recursos necessaris per lluitar contra les malalties del segle XXI sense necessitat de rogatives. Però cada any centenars de milers de persones participen en rituals que tenen més de 10 segles d'antiguitat i que serveixen per recordar que, pel que fa a tradicions, Kyoto segueix sent la capital del Japó.

Un festí per a oblidar-se de la fam

Els líders del G-8 van gaudir d'un opípar menjar després de parlar de la fam a Àfrica
El sopar es va preparar amb ingredients del país
Dilluns 7 de juliol, Tanabata, el romàntic dia que, segons la llegenda xinesa, les estrelles Vega i Altaïr, condemnades a viure separades durant tot l'any, es permeten creuar la via làctia per a passar unes hores juntes. Al Japó és tradició penjar tires de papers de color amb desitjos escrits en branques de bambú que se situen en molts llocs públics. En un luxós hotel, a la vora del llac Toya, a Hokkaido, la gran illa del nord de Japó, seguint l'exemple del seu amfitrió, el primer ministre japonès Yasuo Fukuda, els polítics més poderosos de la terra nuen a un arbust les seves bones voluntats. El president d'Estats Units, George Bush, escriu: “Desitjo un món lliure de tirania: de la tirania de la fam i la malaltia.”
Poc abans, els líders dels països més industrialitzats de la terra i Rússia s'han reunit amb un grup de convidats africans que els han reclamat accions immediates per a frenar l'escalada dels preus de l'energia i els aliments, que estan amenaçant de fam a milions de persones en els seus països. Els mandataris rics els han obsequiat amb bones paraules i s'han compromès a oferir ajudes que en molts casos beneficiaran a les seves pròpies indústries.
Complerts els rituals de les bones paraules, Fukuda, Bush, Merkel, Brown, Sarkozy, Harper, Berlusconi, Medvedev i Durao Barroso, acompanyats alguns d'ells dels seus cònjuges, es disposen a gaudir d'un opípar sopar de 19 plats preparada amb excel·lents ingredients de la regió: sopa de marisc, entrepans de salmó fumat i eriçó de mar, anyell amb tòfones, vedella amb algues o rotlles d'anguila són alguns dels menjars que els han preparat els cuiners de l'hotel Windsor, seu del cim, dirigits per Katsuhiro Nakamura, de 64 anys, que en 1979 es va convertir en el primer japonès a obtenir una estrella Michelin quan estava al capdavant de la cuina del restaurant Le Bourddonais, a París.
Mentre ens disposem a escriure la crònica del dia, l'informatiu de la NHK, la televisió pública japonesa, ens oferix un extens reportatge sobre els preparatius del banquet. Una somrient presentadora ens mostra, des d'algun lloc proper a l'hotel, alguns dels productes que s'estan usant en la cuina.
“Els xefs de l'hotel s'han passat més de mig any escollint curosament tots aquests ingredients”, diu amb admiració, mentre mostra una gran cabra i una lluent mà d'espàrrecs. El reportatge ens ensenya uns xaiets blancs, com els quals es cruspiran Fukuda i els seus col·legues, botant per un prat de Hokkaido. També ens oferix imatges de pescadors recollint eriçons abans de passar a la cuina, on els cuiners estan usant aquests ingredients per a preparar els requisits que es serviran durant la cimera.
“Farem gaudir tothom amb uns plats en que hem usat ingredients segurs. Productes de qualitat japonesos, per descomptat de Hokkaido, seleccionats amb cura per a aquesta ocasió que tenim de mostrar-los”, declara el xef Nakamura. Mentre a Gran Bretanya encara ressonen les paraules del primer ministre britànic instant als seus ciutadans a no malgastar el menjar mentre el món viu una situació de carestia, Gordon Brown i els seus companys del G-8 es disposen a asseure's a la taula per a degustar el sopar.
Als voltants de l'hotel, la periodista japonesa prossegueix la seva emocionada presentació dels productes de la terra: “Amb aquests plats, que extreuen el màxim sabor dels ingredients, es dóna una extraordinària oportunitat de promocionar l'encant dels abundants aliments de Hokkaido. Com els degustaran els líders? En uns moments el menjar del sopar de gal·la estarà enfront d'ells”.

L'Àfrica insta el G-8 a frenar la pujada dels aliments

8/7/2008 REUNIÓ DELS PAÏSOS MÉS INDUSTRIALITZATS AL JAPÓ
• Bush assegura que "ha arribat l'hora" que els països rics actuïn
• La UE anuncia un fons d'ajuda agrícola de 1.000 milions d'euros
JORDI JUSTE.OSAKA
La primera jornada de la cimera del G-8 al llac Toya, a uns 100 quilòmetres de Sapporo, va servir ahir perquè els membres d'aquest exclusiu grup es reunissin amb els líders de set països africans convidats. A l'agenda hi havia el compromís dels països rics per fer possible que es compleixin els plans de desenvolupament fixats per l'ONU per combatre la pobresa i la fam a l'Àfrica, tot i que els convidats van reclamar, abans que res, que es freni l'escalada de preus dels aliments.
El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va instar els països rics a respectar els seus compromisos: "Quan es tracta del canvi climàtic (...) i de la crisi global dels aliments, aquestes campanyes haurien de ser liderades pels països industrialitzats. Ells tenen la capacitat, els recursos per fer-ho, i espero que els líders mostrin la seva voluntat política". En aquesta mateixa línia es va pronunciar el primer ministre japonès, Yasuo Fukuda, que va cridar a la unitat per fer front als grans problemes del moment.
MESURES CONCRETES
Per la seva part, el president dels Estats Units, George Bush, va fer referència a la necessitat de mesures concretes per ajudar l'Àfrica. "Em preocupa que la gent passi gana. Serem molt constructius en el diàleg sobre el medi ambient, però avui hi ha molt de patiment al continent africà. Ha arribat l'hora que els països rics s'aixequin i hi facin alguna cosa", va declarar Bush.
Els representants d'Algèria, Etiòpia, Ghana, Nigèria, el Senegal i Sud-àfrica són al Japó per mirar de trobar alguna cosa més que bones paraules. Ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va anunciar que la UE ha proposat la creació d'un fons d'ajuda agrícola de 1.000 milions d'euros suplementaris en ajuda per comprar fertilitzants i llavors per als països pobres.
Però els països africans, a més a més d'ajudes al desenvolupament de la seva infraestructura agrícola, reclamen una solució a curt termini a l'alça dels preus dels aliments, conseqüència en gran part de l'escalada del preu del petroli i de la desviació de producció agrícola cap al bioetanol, combustible obtingut de diverses plantes com el blat de moro.

Les economies emergents diuen 'no' a la retallada de CO2 del G-8

10/7/2008 CIMERA ECONÒMICA MUNDIAL AL JAPÓ
• La Xina, el Brasil, Mèxic, l'Índia i Sud-àfrica volen que la reducció l'encapçalin els rics
JORDI JUSTE.TÒQUIO
L'últim dia de la cimera del G-8 al llac Toya (Hokkaido, al nord del Japó) va ser el de la foto dels països rics amb les cinc grans economies emergents (l'Índia, la Xina, el Brasil, Mèxic i Sud-àfrica, el G-5) per mostrar el desig comú de reduir les emissions de CO2. Però el G-5 va deixar clar que no poden assumir el compromís dels països rics de retallar a la meitat les emissions perquè frenaria el seu desenvolupament.
La Cimera de Grans Economies es va acabar amb una declaració grandiloqüent. "Secundem la visió comuna per a una actuació cooperativa a llarg termini, incloent-hi un objectiu global per a la reducció a llarg termini de les emissions que asseguri el creixement, la prosperitat i altres aspectes del desenvolupament sostenible, i esforços importants cap a un consum i una producció sostenibles, tot això dirigit a aconseguir una societat de baix consum de carbó".
RESPONSABILITATS
Malgrat les bones paraules, fruit sens dubte de la disposició dels convidats (que també incloïen Indonèsia, Corea del Sud i Austràlia) per no desairar el seu amfitrió japonès, no va ser possible amagar el desacord bàsic existent entre els rics i els que aspiren a ser-ho sobre qui ha d'assumir la principal responsabilitat per solucionar el problema de l'escalfament de l'atmosfera. Abans de la gran reunió d'ahir, el grup dels cinc va demanar als països desenvolupats que liderin el procés amb objectius concrets a mitjà termini.
El primer ministre indi, Manmohan Singh, va ressaltar que el seu país "no pot, en aquest moment, considerar restriccions quantitatives en les emissions". Durant la reunió d'ahir, "un líder", segons va explicar la portaveu del Govern japonès, va deixar clar que el seu país encara està creixent i molta gent segueix en la pobresa, en aparent referència al president xinès, Hu Jintao.

El G-8 diu que el 2050 haurà baixat l'emissió de CO2 un 50%

9/7/2008 CIMERA DEL GRUP DELS VUIT PAÏSOS MÉS RICS DEL MÓN
• Les potències econòmiques volen la cooperació de la Xina i l'Índia
• Els líders defensen alternatives al petroli per frenar el preu del cru
JORDI JUSTE.TÒQUIO
Els líders dels set països més industrialitzats del món i Rússia van acordar ahir al llac Toya (Hokkaido, nord del Japó) un compromís per reduir les emissions de CO2 a la meitat fins al 2050. No obstant, l'acord no és més que una declaració d'intencions d'uns líders en alguns casos qüestionats als seus països (Bush, Brown, Fukuda) i que en gran part no viuran per veure si el compromís es compleix.
"Aquest és un repte global i només es pot afrontar amb una resposta global, en concret per part de les grans economies", diu el comunicat fet públic ahir. El text parla de les Nacions Unides com el fòrum per concretar els objectius a curt i mitjà termini. "El G-8 ha fet el primer pas i hem d'estar junts per fer que els països en vies de desenvolupament i els països emergents s'uneixin", va declarar el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda.
EQUILIBRI
La referència a l'ONU sembla un al.legat en favor del multilateralisme, però és sobretot la conseqüència de la incapacitat d'arribar a un acord per implementar mesures concretes i a la voluntat dels EUA d'obligar la Xina i l'Índia a reduir les emissions.
La declaració del G-8 inclou elements de compromís entre la posició americana de responsabilitzar els països emergents i la postura dels que plantegen que els països ja desenvolupats donin exemple comprometent-se primer i en un grau superior. "Reconeixem que les economies més desenvolupades difereixen de les economies en desenvolupament i, per aquest motiu, posarem en marxa objectius ambiciosos a mitjà termini per aconseguir reduccions absolutes d'emissions i, quan sigui possible, paralitzar l'augment de les emissions segons les circumstàncies de cada país", explica el comunicat.
PREOCUPACIÓ PER L'ECONOMIA
Igual d'ambigües són les referències del G-8 a la preocupació pels preus dels aliments i l'energia. "Estem profundament preocupats perquè el sobtat augment del preu dels aliments, acompanyat de problemes de disponibilitat en alguns països en vies de desenvolupament, està amenaçant la seguretat alimentària global".
Els vuit líders, que avui es reuniran amb els dirigents d'altres països com l'Índia i la Xina, es mostren d'acord en la necessitat de combatre les pressions inflacionistes causades per l'alça del preu del petroli. Per aconseguir-ho proposen mesures de sentit de comú: augmentar les inversions en producció i capacitat de refinació, millorar l'eficiència energètica, promoure fonts d'energia alternatives i desenvolupar noves tecnologies.

Bush i Fukuda anuncien que aniran a l'obertura dels Jocs de Pequín

7/7/2008 TROBADA DE LÍDERS MUNDIALS
• Els dos mandataris allarguen la mà a la Xina la vigília de la inauguració de la cimera del G-8
• Els Estats Units expressen el seu compromís amb els japonesos segrestats per Corea del Nord als 70 i 80
El president dels Estats Units, George Bush, i el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda, van anunciar ahir a Hokkaido (nord del Japó) que el 8 d'agost seran a Pequín per presenciar la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics. Els dos mandataris es mostren d'aquesta manera d'acord en la política de mà estesa al règim xinès i contra els partidaris de mostrar, mitjançant l'absència de líders en l'acte, el rebuig internacional a les violacions dels drets humans a la Xina. Les opinions a favor de boicotejar d'alguna forma els Jocs Olímpics de Pequín es van fer sentir especialment després de la repressió al mes de març de les protestes violentes al Tibet.
"Els xinesos estan observant amb molta atenció les decisions dels líders mundials, i jo sóc un dels que creuen que no anar a la cerimònia inaugural dels Jocs seria una ofensa per a ells, cosa que podria fer més difícil parlar francament amb els líders xinesos", va declarar Bush per justificar la seva presència.
Per la seva part, Fukuda va basar la decisió d'anar a Pequín en la seva voluntat de separar la política i l'esport: "Molts atletes japonesos hi aniran i per això és natural que jo els vulgui animar. No hi ha cap necessitat de barrejar-hi la política. Encara que la Xina tingui diversos problemes, està fent esforços per resoldre'ls".
Els líders dels EUA i el Japó van arribar a Hokkaido dissabte per participar des d'avui fins dimecres al centre turístic del llac Toya en la cimera de caps d'Estat i de Govern del G-8, el grup de països integrat a més a més per Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i Rússia.
SEGRESTATS
L'altre gran tema que va acaparar ahir l'atenció va ser Corea del Nord. Al Japó se celebra l'oportunitat de rebaixar la tensió militar al nord-est de l'Àsia, però es tem que amb la recent presentació de l'inventari nuclear nord-coreà, i la subsegüent decisió dels Estats Units de treure Pyongyang de la llista de capitals que recolzen el terrorisme, quedi fora de l'agenda diplomàtica el problema dels japonesos segrestats i traslladats a Corea del Nord als anys 70 i 80.
Fa sis anys Pyongyang va reconèixer els segrestos i va permetre a cinc víctimes tornar temporalment. Tal com era d'esperar, tots cinc es van negar a tornar a Corea del Nord, s'han convertit en testimonis de la brutalitat del règim i han fet augmentar l'animadversió que senten la majoria dels japonesos pel seu problemàtic veí.
Els familiars dels segrestats, de qui Pyongyang encara no ha explicat satisfactòriament el parador, segueixen fent campanya perquè se'ls alliberi o es donin proves que, com diu Corea del Nord, ja han mort, i que es castigui els responsables dels seus segrestos.
Ahir Bush va tenir un record per a Sakie Yokota, la mare de Megumi, una nena segrestada el 1977 per agents nord-coreans quan tornava de l'escola. "Com a pare de dues nenes, no em puc imaginar què seria que les meves filles desapareguessin sense cap motiu", va explicar Bush, que fa dos anys va rebre Yokota la Casa Blanca i es va comprometre a lluitar pel retorn de la seva filla.

11.7.08

El Japó consolida com a tradició no portar corbata a l'estiu

• Els dos successors de l'exprimer ministre Koizumi, impulsor de la idea, l'han mantinguda
Deixar la corbata a l'armari per poder, amb una vestimenta més informal, apujar la temperatura al lloc de treball i d'aquesta manera estalviar energia és una solució encara molt nova a Espanya (es va estrenar tímidament el 2007 i ha agafat vol aquesta setmana per la decisió d'un ministre de predicar amb l'exemple). Però al Japó, amb només quatre anys d'història, ja és una sòlida tradició. Aquest és el quart estiu que els japonesos, sota el paraigua d'una campanya coneguda com a cool bizz (en traducció lliure, negocis a l'última moda), treballen en mànigues de camisa i amb els termòstats de les oficines a 28 graus, segons la recomanació oficial.
El pare del cool bizz va ser, l'estiu del 2005, el Ministeri de Medi Ambient. Pretenia aportar un petit gra de sorra als compromisos mediambientals del protocol de Kyoto, però la iniciativa va adquirir aviat fama internacional pel suport personal que li va brindar el llavors primer ministre Junichiro Koizumi, polític de carisma magnètic, a qui van començar a imitar immediatament els seus compatriotes. Fins a quin punt Koizumi va fixar les bases d'una tradició en dóna fe el fet que els seus dos successors en el càrrec, Shinzo Abe, primer, i l'actual primer ministre, Yasuo Fukuda, han mantingut la mesura.
Sembla que una de les claus de l'èxit va ser la intel.ligència de Koizumi de dirigir-se a les dones i presentar-les com a víctimes de la corbata. "Les dones no porten corbata i en general vesteixen de forma més lleugera que els homes. Moltes han de pensar molt bé cada dia què es posaran per no agafar un refredat al tren o a la feina", va explicar. Així, ja el primer estiu, més d'un terç de les oficines japoneses van ajustar els seus termòstats a una temperatura superior a l'habitual. Es calcula que amb això es van reduir, durant l'estiu del 2005, en gairebé mig milió de tones les emissions de CO2.
RETICÈNCIES
La campanya cool bizz, no obstant això, no va agradar a tothom. Els fabricants de corbates van veure reduir les vendes el 10%, però les botigues especialitzades en roba per a home es van llançar a anunciar conjunts ideals per anar a treballar ben vestit sense corbata, amb la qual cosa van aconseguir augmentar el seu negoci en més del 2%. Els funcionaris van ser els que més ràpid es van adaptar al canvi. Al sector privat, no obstant això, l'èxit va dependre força més de l'actitud dels directius.

6.7.08

Genji fa 1.000 anys

Estàtua de Murasaki Shikibu i cartell de l'exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen. JJuste
Fa 10 segles, a la cort imperial, a Kyoto, una noble que firmava com a Murasaki Shikibu escrivia per a les dones de la seva mateixa classe el llibre que ha marcat més la cultura japonesa fins als nostres dies, Genji monogatari (conte o història de Genji). Es tracta del relat fictici de la vida del príncep Hikaru Genji, centrat en els seus amors i desamors a la refinada cort de l'era Heian (794-1185).

Moltes llengües tenen la seva gran obra o el seu autor de referència, com ara el Tirant, el Quixot o Shakespeare, que s'han convertit en el cànon de la seva literatura. És també el cas de Genji Monogatari en la literatura japonesa, però la seva importància va més enllà de les lletres, ja que és el gran referent estètic clàssic del Japó. Aquest any se celebra el mil.lenni del naixement literari de Genji i s'han programat molts actes en honor seu, sobretot a Kyoto i els seus voltants, escenari de la seva vida.

Entre els esdeveniments més pintorescos hi ha la representació en forma de dansa de diversos episodis de la vida de Genji per part de les geishes de Gion. També s'han organitzat activitats per rememorar passatemps que apareixen a l'obra, com un festival per contemplar la lluna a Kobe. Però potser l'acte més important és la gran exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen (El Mil.lenni de la Història de Genji), presentada al Museu de Kyoto.

La mostra ha servit per repassar tant la vida del Genji del relat com la de la seva autora a la cort imperial i la del mateix llibre durant els seus mil anys d'existència.Una de les característiques fonamentals del llibre és que no se'n conserva l'original i n'existeixen nombroses versions. La més antiga que es guarda és la còpia dirigida per Teika Fujiwara prop de 200 anys després de la data en la qual es calcula que Murasaki Shikibu el va començar a escriure. Es creu que les reproduccions a mà es van multiplicar des dels seus primers dies, així com les versions amb il.lustracions i les obres gràfiques basades en episodis de la vida de Genji.

L'arribada de la impremta va suposar la fixació de l'obra, però només fins a cert punt, ja que la dificultat del llenguatge en el qual està escrita ha provocat que fins als nostres dies se succeeixin les adaptacions. Entre les més cèlebres del segle XX es compta la de Junichiro Tanizaki, l'autor d'Elogi de l'ombra o Las hermanas Makioka. La versió més popular dels nostres dies, amb més de dos milions d'exemplars venuts, és la que va acabar el 1998 Jakucho Setouchi, una escriptora de vida agitada, convertida en monja budista i, posteriorment, en un dels autors de més èxit del Japó, gràcies en gran part a les seves aparicions en els mitjans de comunicació.

Mil anys després que comencés a escriure el seu relat, es discuteix sobre si es pot considerar Murasaki Shikibu la primera novel.lista del món, ja que molts experts dubten que la seva obra pugui ser catalogada com a tal. Del que sembla que no hi ha dubte és que és una de les primeres mostres de literatura femenina, en el doble sentit d'estar escrita per una dona i per a dones, i una peça imprescindible per comprendre l'estètica japonesa.

25.6.08

Un miler de menors japonesos són víctimes anualment de delictes sexuals relacionats amb el telèfon

POLÈMICA PER L'ÚS ABUSIU DE LES NOVES TECNOLOGIES AL JAPÓNENS 'MOBILADDICTES'
Unes nenes japoneses fent servir el mòbil dins d'un tren. JJuste
• El 31% dels estudiants de primària tenen cel.lular
"No puc pensar en una bona raó per deixar que els nens tinguin telèfon. M'agradaria que tothom es plantegés si els mòbils són realment necessaris", va afirmar recentment el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda, en relació amb el notable increment de delictes relacionats amb els mòbils i que tenen com a víctimes els menors.
Malgrat la gravetat del problema, les declaracions sorprenen molt per venir del cap d'un Govern que diu voler implantar una societat en la qual tothom pugui estar connectat a la xarxa telemàtica a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. A més, les manifestacions del mandatari semblen arribar una mica tard, ja que el mòbil ha captivat la immensa majoria de nens i adolescents. El 96% dels alumnes japonesos de batxillerat, el 58% de secundària i el 31% de primària ja tenen mòbil.
Delictes greus
Segons les dades oficials, el nombre de delictes relacionats amb l'ús dels telèfons mòbils per part dels nens japonesos supera ja els 1.000 per any i inclou casos de distribució de pornografia, prostitució i fins a 43 violacions després de cites concertades en pàgines i webs d'internet accessibles des del telèfon mòbil.
A més, també han augmentat les pàgines conegudes com a gakko ura saito (l'altra cara de l'escola), en les quals els nens a vegades dediquen cruels comentaris anònims tant als seus professors com als seus companys.
L'alt índex de penetració del telèfon entre els nens es deu al fet que els pares ho veuen sobretot com un instrument gairebé imprescindible per a la seguretat. "La meva filla té telèfon des de quart de primària i això em permet estar més tranquil.la quan estic treballant, perquè puc saber on és. La majoria de les seves amigues també en tenen, sobretot les que els seus pares treballen. No crec que sigui necessari implantar restriccions, és suficient amb explicar bé als nens quins són els perills dels mòbils", explica Eri, mare d'una nena de cinquè de primària.
El treball dels pares fora de casa també sembla ser la raó principal per la qual a Toki, de 12 anys, li van comprar un mòbil fa cosa d'un parell de mesos: "Quan arribo a casa després de l'escola no hi ha mai ningú i moltes vegades he de trucar a la meva mare per saber què m'ha deixat per dinar. Encara que també el faig servir per quedar amb els meus amics i per escoltar música. I si vaig a jugar fins a la tarda, a vegades la meva mare em telefona per avisar-me que ja he de tornar".
L'opinió del primer ministre ha vingut seguida de la presentació d'un programa per conscienciar pares i escoles de la necessitat de limitar l'ús dels mòbils. "Al Japó els mòbils s'han convertit en una joguina cara. Els pares japonesos estan donant telèfons als seus fills sense pensar prou", va explicar l'expert Masaharu Kuba, durant la presentació d'aquesta sèrie de recomanacions.
La majoria de nens japonesos van a les escoles públiques del seu barri, és a dir a poca distància dels seus domicilis, però els que van a escoles privades sovint ho fan en llocs allunyats i hi acudeixen usant els transports públics. Per això és molt normal veure nens de menys de 10 anys viatjant amb metro o amb tren sols.
En contacte familiarA més, entre els que van a l'escola pública també n'hi ha molts que a la nit i els caps de setmana tenen activitats extraescolars o van als juku, les escoles de repàs per preparar-se millor per passar els exàmens d'ingrés a escoles d'elit. Per a tots ells el mòbil és una forma d'estar en contacte amb la família.
A Taisei, de 12 anys, els seus pares li van comprar el mòbil fa un any perquè pogués anar sol amb metro a l'entrenament de futbol. La seva mare defensa la necessitat del telèfon, però és partidària de les restriccions públiques i familiars: "Em semblaria bé que es filtressin algunes pàgines. Al meu fill gran, que ara té 17 anys, nosaltres l'hi vam donar quan va començar el batxillerat. I és cert que alguns nens n'abusen".
Segons Taisei, hi ha nens que a la nit estan desperts fins a molt tard i es dediquen bàsicament a enviar missatges. "Nosaltres vam posar la norma que el telèfon a casa s'ha de deixar al rebedor. A més hem fixat un límit d'horari i de durada de les trucades", comenta la seva mare.