El Jumbo, la versió japonesa de la grossa

14/12/2007 CRÒNICA DES DE OSAKA // JORDI JUSTE
Entre els premis fixos de loteria més grans del món hi ha la grossa de Nadal espanyola i el Jumbo de Cap d'Any, que se sorteja al Japó l'últim dia de desembre. El gran sorteig espanyol és molt difícil de superar, sobretot pel que fa a la quantitat global de premis que reparteix (més de 2.000 milions d'euros en total l'any 2006, 300 per a la grossa). No obstant, pel que fa a la proporció entre l'aposta i el que es pot arribar a guanyar, el Jumbo japonès el supera amb escreix. Així, si a Espanya es poden aconseguir 15.000 euros per cada euro apostat, al Japó la mateixa inversió aspira a un benefici d'uns 650.000 euros, ja que el preu de la butlleta són 300 iens (menys de dos euros) i el premi màxim és de 200 milions de iens (1,2 milions d'euros) per a cada una de les 74 butlletes premiades.

També al Japó, la loteria de Cap d'Any ja s'ha convertit en una tradició. El dia que es posa a la venda, a finals del mes de novembre, les televisions mostren imatges de cues als enormes quioscos de venda que s'instal.len al centre de les grans ciutats i on van els que creuen que la sort s'ha d'anar a buscar. A la resta del país, la loteria es ven sense empentes ni corredisses als 15.000 petits quioscos permanents on, durant tot l'any, es poden comprar les butlletes dels sortejos ordinaris de la loteria, de la loteria primitiva i del rasca-rasca.

La loteria va ressorgir al Japó l'any 1945, després d'un segle de prohibició, com a forma de recaptar diners per a la guerra. Un cop acabat el conflicte, els sortejos tenien com a objectiu recaptar fons per a la reconstrucció nacional. La seva gestió està cedida a un banc (el Mizuho, actualment), i la major part dels ingressos van a parar a les arques dels governs provincials i municipals.

Al Japó, a més a més d'apostar en la loteria, es pot fer legalment als hipòdroms, als velòdroms, a les carreres de llanxes i a la quiniela del futbol. O bé es pot anar a les omnipresents sales de pachinko, l'híbrid del joc del milió i l'escurabutxaques en què es guanyen premis en espècie que després es canvien per diners en una garita que hi ha a la cantonada. A part d'aquestes formes legals d'apostar, es juga també amb diners al majong, normalment sumes modestes, comparables a les que circulen en una taula de dòmino de bar espanyol, però també en partides clandestines en què es mouen grans quantitats.

Com a Espanya, molts japonesos que durant tot l'any no aposten, sucumbeixen per aquestes dates a la temptació i compren el seu dret a somiar amb el Jumbo. Per això el sorteig de Cap d'Any representa el 42% de les vendes de loteria entre el gener i el desembre. En els casos en què s'arriba a localitzar les persones premiades, entre els comentaris sobre el destí dels milions hi ha moltes respostes del tipus "tapar forats" i "pagar deutes", encara que també abunden els que declaren que el que els ha tocat ho estalviaran. Desgraciadament per a alguns despistats, cada any queda sense cobrar una quantitat sorprenent de bitllets premiats; l'any passat, per exemple, el seu import total va ser de gairebé 7.000 milions de iens (42 milions d'euros).