2.12.07

El declivi de les escurabutxaques

28/11/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Al Japó estan prohibides les màquines escurabutxaques amb premis en metàl.lic, però en canvi hi abunden les sales de pachinko, un joc nacional resultat de la hibridació de les màquines d'apostes i les del milió. S'hi juga amb unes boles d'acer que s'introdueixen a la màquina i es disparen accionant un comandament amb forma d'aixeta que regula la força de l'impuls del propulsor. Les pilotetes entren a la pantalla i comencen a baixar per un laberint de claus amb algunes portes que condueixen al premi. La recompensa són sempre més boletes, que després es poden utilitzar per seguir jugant o es poden canviar al taulell per premis com paquets de tabac, ninos, apa-rells electrònics o vals de compra, però mai per diners en metàl.lic. Ara bé, allà mateix sempre hi ha una garita on els regals que s'han guanyat en el pachinko es poden canviar per diners.
Per a molts és una metàfora excel.lent del Japó, el país on pràcticament res és exactament el que sembla i on una part rellevant de l'obra no passa a l'escenari sinó entre bastidors. És només una interpretació possible. Del que no hi ha cap mena de dubte és que el pachinko és un negoci importantíssim. Segons un estudi recent, els aproximadament 13 milions de jugadors regulars generen cada any a les 15.000 sales repartides per tot el país uns ingressos de 27 bilions de iens (equivalents a uns 170.000 milions d'euros). La xifra és enorme, però no pot ocultar el continu declivi que ha anat patint el sector al llarg de les últimes dècades, arraconat per l'envelliment de les generacions que el van fer prosperar durant els anys del miracle econòmic. Es calcula que en la seva màxima esplendor les sales de pachinko atreien uns 40 milions de jugadors. Les noves generacions de japonesos tenen una oferta més gran d'entreteniment i en general no se senten atretes per l'estètica i l'ambient dels locals de pachinko.
Les sales acostumen a estar als voltants de les estacions de tren o en carrers comercials, però també n'hi ha en zones rurals, a vegades envoltades de camps. Invariablement, estan en edificis que criden molt l'atenció, amb neons abundants de colors kitsch. A l'interior d'aquestes sales el soroll de les boles al caure és ja per si mateix ensordidor, però queda agreujat per la veu dels empleats que per la megafonia anuncien l'arribada de premis a alguna màquina. I per si la contaminació acústica no fos ja prou dissuasòria, l'aire acostuma a estar carregadíssim del fum del tabac que molts jugadors semblen tenir associat al pachinko.
La mala imatge que té avui dia aquest joc entre molts japonesos es deu també a les informacions segons les quals una gran part de les sales de pachinko estan controlades per mafiosos, o bé per coreans i descendents de coreans afins a Corea del Nord, país al qual se sospita que han estat remetent grans sumes de capital. A més, mai falten els rumors de màquines trucades per afavorir l'empresa ni els informes que situen aquests casinos encoberts com els responsables del trencament de moltes famílies.