A la caça de l'auró amb el vermell més intens

20/11/2007 CRÒNICA DES DE KIOTO // JORDI JUSTE Si a Girona comenten que van a caçar bolets, al Japó diuen que surten de momiji gari (caçar aurons vermells). També aquí, la caça és més metafòrica que real, però no es refereix a anar al bosc per tallar els arbres, endur-se'ls a casa i menjar- se'ls a la brasa amb all i julivert, sinó al costum d'anar, a la tardor, a la recerca dels llocs on les fulles han aconseguit un vermell més intens.
Tot i que la paraula momiji es referia originàriament a l'envermelliment de les fulles de tots els arbres de fulla caduca, el fet que l'auró sigui el rei del paisatge tardorenc japonès ha fet que ara s'utilitzi per referir-se, gairebé exclusivament, a aquest i que el seu nom real, kaede, s'usi molt poc. Hi ha al Japó una gran varietat d'aurons, però l'es- pècie més representativa és la iroha kaede (acer palmatum, en llatí, o auró japonès, en català), que normalment no fa més de 10 metres i que es pot trobar tant en parcs públics com en jardins de cases particulars.
El momiji gari és a la tardor el que les trobades per veure els cirerers en flor són a la primavera; és a dir, l'altra gran festa japonesa de celebració i contemplació de la naturalesa. En els dos casos es tracta de costums iniciats en l'antiguitat a la cort de Kyoto i que en l'època d'Edo (1600-1868) es van popularitzar fins a convertir-se en esdeveniments que defineixen la identitat nacional dels japonesos. El culte al canvi estacional és tan present en les arts plàstiques i en la literatura i tan interioritzat pels japonesos que molts creuen que aquest és un dels pocs països que té quatre estacions ben definides.
Si a la primavera una part de la informació meteorològica es dedica a presentar els pronòstics de floració dels cirerers segons els microclimes de cada part del país, el mateix passa a la tardor per als aurons. A les línies d'avanços dels fronts de fred i calor se'ls afegeixen les que tenyeixen el país de blanc, avan- çant de sud a nord a la primavera, i de groc i vermell, a la tardor en direcció oposada. Molta gent programa els seus viatges a partir d'aquestes informacions, comptant gaudir del paisatge més típic de l'estació, i aquests últims anys és fàcil sentir comentaris de preocupació pel retard que causa en els cicles de la naturalesa l'inusual allargament de la calor estival.
Kyoto és un dels destins favorits per al turisme nacional tot l'any, però especialment a la tardor. La visió dels aurons envermellits contra un cel blau de tardor en un dels temples de Kyoto és un dels al.licients de la visita. Un altre pot ser disfrutar-los també a la nit gràcies a la il.luminació que s'instal.la en molts llocs. En aquesta època, els autobusos que van a indrets famosos per la seva bellesa, com el temple de Kyomizu o el Camí dels Filòsofs, a l'est, o a Arashiyama i Kinkakuji (el temple del pavelló daurat), a l'oest, són plens de turistes japonesos. A aquests se'ls afegeixen cada vegada més coreans, xinesos i australians i també molts europeus que aprofiten l'oportunitat que ofereix l'alta cotització de l'euro per visitar un país que fa pocs anys era prohibitiu.