11.9.07

Refugiats al cibercafè

Entrada al cíber MediaCafé Popeye del carrer Kawaramachi de Kyoto, al costat de la Catedral catòlica. A sota, un dels cubícles individuals. Fotos: JJuste


11/9/2007 DADES D'UN INFORME DEL GOVERN DEL JAPÓ
• Almenys 5.400 japonesos sense recursos ni residència digna viuen habitualment en aquests locals
• Cada dia, més de 60.000 persones els utilitzen per passar-hi la nit
JORDI JUSTE.KYOTO
Un estudi del Govern japonès ha revelat que 5.400 persones, el 82% de les quals són homes, passen cada setmana més de la meitat de les nits en algun dels milers de cibercafès que hi ha per tot el país. Són els anomenats net-cafe nanmin (refugiats al cibercafè), una part d'una àmplia capa de la població formada per persones que, o no aconsegueixen una feina estable, o el sou de la que tenen no els arriba per poder accedir a una vivenda digna.


Molts dels usuaris nocturns dels cibercafès són llicenciats universitaris que van perdre l'oportunitat de trobar una bona feina durant la recessió econòmica dels anys 90. Sovint, el seu problema és que no poden estalviar els diners suficients per pagar el dipòsit inicial necessari per firmar un contracte de lloguer o l'entrada per comprar una vivenda.


Problemes laboralsLa meitat dels refugiats del cibercafè són treballadors amb contractes a temps parcial o jornalers, 1.300 estan aturats i només 300 tenen una feina estable a temps complet. El seu nivell d'ingressos oscil.la entre els 107.000 iens (650 euros) de Tòquio i els 83.000 iens (525 euros) d'Osaka. Per edats, el principal grup està format pels que tenen entre vint i trenta anys, que són més del 25%, però sorprèn que un 23% tingui entre 50 i 60 anys."De fet, només hem començat a comprendre la dinàmica del fenomen. Aquest estudi ens ajudarà a afrontar la gran quantitat de problemes laborals i d'assistència involucrats", va declarar Jun Teraoka, del Ministeri de Treball, al presentar l'estudi i anunciar la creació de programes d'inserció laboral adreçats als afectats.


Cafè i dutxa


Els anomenats net-cafe (cibercafès) són locals que combinen sales obertes amb ordinadors i cubicles d'entre un i dos metres quadrats de superfície, que poden ser usats per una o dues persones, i estan equipats amb un seient reclinable, un ordinador i un televisor. A més, molts inclouen en el preu del servei la possibilitat de prendre cafè sense límit durant tota la nit i també de dutxar- se. Es paga per temps de permanència i en funció de si es pensa fer servir un ordinador de la sala comuna o si s'opta per un espai individual o doble i amb una cadira reclinable o una altra de les que també fan massatge. Si es recorre a les opcions més econòmiques es pot passar la nit per uns 10 euros.


Els usuaris diürns dels net-cafe són persones de diverses edats i condicions socials. A prop de la mitjanit, no obstant, es poblen sobretot d'homes joves. La majoria simplement han perdut l'últim tren de tornada des del centre de la ciutat fins al seu domicili, als afores, però un gran nombre d'individus han fet del cibercafè el seu lloc de residència habitual, a falta d'una alternativa millor. Segons l'estudi elaborat pel Govern, el nombre mitjà de persones que pernocten en els més de 3.000 cibercafès analitzats cada nit passa de les 60.000.


Terme pejoratiu


El terme net-cafe nanmin, que va ser creat al gener per un documental de televisió, ja comença a ser combatut des del món de les oenagés i pels mateixos cibercafès, perquè el consideren pejoratiu. "Per a nosaltres tots els clients són igual d'importants i no creiem que siguin refugiats", declaren des de l'associació JCCA (Japan Complex Cafe Association), que agrupa empreses del sector.


Els llocs diminuts per passar la nit per un preu mòdic no són una novetat al Japó. Durant els anys del creixement econòmic accelerat, les grans ciutats comptaven amb àrees on abundaven les pensions especialitzades a llogar espais poc més grans que un nínxol als jornalers de la construcció.


Per a turistes sense diners


Actualment segueixen existint aquests negocis en zones marginals, si bé molts ja han tancat o s'han reciclat com una alternativa per a turistes de baix pressupost. A més a més, als voltants de les estacions de tren existeixen els anomenats Capsule Hotel, on per un preu que equival a 25 euros es té dret a dormir en una llitera amb televisor i a fer servir les dutxes i les saunes comunes.