28.8.07

La festa de les estrelles enamorades


28/7/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Una de les festes més assenyalades del calendari japonès és el Tanabata, o el que és el mateix, la celebració de la trobada de les estrelles Vega i Altair, separades per la Via Làctia durant la resta de l'any. Com tantes altres coses en aquest país, és una tradició d'origen xinès que prové de la llegenda amorosa de la princesa filadora Vega (Orihime, en japonès), filla del rei del cel, i el pastor Altair (Hikoboshi), condemnats a guardar el seu amor per als escassos moments de la nit del setè dia del setè mes del calendari lunar, quan se'ls permet travessar la Via Làctia (Amanogawa, o riu del cel) per reunir-se. Durant l'era d'Edo (1600-1868), el Govern feudal va decretar la celebració del Tanabata com una de les cinc festivitats principals del Japó, i així es va popularitzar una festa que ja celebrava la cort imperial a Kyoto.

El problema és que des de fa més d'un segle el Japó utilitza el calendari gregorià (occidental), per la qual cosa moltes de les festes tradicionals, basades en el calendari lunar, han deixat de caure en el dia que marcava la tradició. Si qualsevol espanyol sap que aquest dia és Sant Fermí i a Pamplona se celebra el primer correbou, qualsevol japonès associa la data amb la festa de les estrelles enamorades.

José A. Sorolla informava fa setmanes des de París de la febre que es vivia a França davant l'arribada imminent del dia 7 del 7 del 2007. Un fet semblant va succeir al Japó fa 12 anys, quan s'acostava el dia 7 del mes 7 (en japonès els mesos no tenen nom) de l'any 7 de l'era Heisei, l'actual. El sistema nacional de comptar els anys segons el regnat de l'emperador conviu amb el calendari cristià, així que aquest any també s'ha intentat treure partit comercial de la coincidència de sets, però res a veure amb el que es va veure llavors. El Japó necessitava apel.lar a la bona sort, perquè es trobava en plena crisi econòmica i estava commocionat pel terratrèmol de Kobe i l'atac amb gas sarín al metro de Tòquio.

Al Japó, igual com a la Xina, es dóna una gran importància als números. Per exemple, abans d'escollir data per a un casament, una inauguració o un enterrament es té en compte que el número del dia sigui el propici. De la mateixa manera, a l'hora de decidir la grafia del nom d'un nounat es vigila que el nombre de traços sigui de bon auguri. A més, s'evita el número 4 perquè la seva lectura en japonès (s'hi) també significa mort.

En l'actualitat, fins i tot en els anys en què cau en un dia laborable, el Tanabata segueix sent una festa molt visible per a una gran part de la població. En molts llocs públics, com ara estacions de tren i centres comercials, o davant l'entrada de les petites comissaries de policia es col.loquen branques de bambú de les quals es pengen amulets o tires de papers de color amb missatges en què es formulen peticions de tot tipus. Hi abunden les amoroses, les referides a la salut o a la família i les dedicades als estudis, ja que a finals de juliol acaba el primer semestre escolar. No importa que ni Vega ni Altair siguin déus. En aquest país es resa sovint sense importar gaire a qui o a què.