¡Que bonic pot ser el formigó!

8/5/2007 CRÒNICA DESDE TOKIO// JORDI JUSTE
Situat a l'est del gran complex arquitectònic Tokio Midtown, inaugurat recentment a la capital del Japó, hi ha un bonic parc amb extenses superfícies de gespa, que serveixen de verd contrast a una estructura grisa que fa pensar en dues ales asimètriques d'una estranya nau voladora ultramoderna. Es tracta de l'edifici del 21-21 Design Sight, que va néixer a finals del mes de març de la mà de Tadao Ando, l'arquitecte que ha convertit el formigó en un material bell gràcies a la seva capacitat de fer servir la nuesa de la superfície per realçar la qualitat de les formes.

Des de l'exterior, el que destaca de l'edifici són les dues grans planxes d'acer que li serveixen de sostre. Com en moltes de les construccions d'Ando, la façana té el do de pacificar el paisatge urbà gràcies al seu minimalisme formal. És el més semblant al silenci que pot existir en arquitectura. En un principi sembla una construcció de dimensions modestes, però una vegada a l'interior el visitant s'adona que es tracta d'un imponent edifici subterrani. És gris i està sota terra, però en lloc de crear angoixa relaxa i invita a la reflexió. "Desitjo ferventment que aquest lloc inspiri els visitants a descobrir les potencialitats de cada individu", afirma l'autor.

Tadao Ando, nascut a Osaka l'any 1941, és un arquitecte de fama a tot el món, cosa que li ha permès construir edificis en molts països. No obstant, és al Japó on es troba una bona part de la seva producció més significativa. Recentment, a Tòquio ha inaugurat, a més del 21-21 Design Sight, les galeries comercials Omotesando Hills, al carrer més modern de la ciutat.Entre les seves obres anteriors més celebrades hi ha el complex Rokko Housing, a Kobe, l'edifici Times Gallery, al carrer Kiyamachi de Kyoto i l'Església de la Llum, a Ibaraki (província d'Osaka), amb el seu impressionant crucifix de llum format darrere l'altar per l'espai que queda a la paret entre les masses de formigó que la formen.

El 21-21 Design Sight és un projecte liderat per un altre gran creador japonès, el dissenyador de moda Issey Miyake. En un principi, Miyake volia construir un museu que albergués mostres excel.lents del disseny japonès, però finalment va optar pel present en lloc del passat i va crear, juntament amb Tadao Ando, el dissenyador gràfic Taku Satoh i el dissenyador industrial Naoto Fukasawa, un espai per reflexionar sobre els problemes actuals a través del disseny. "El disseny sempre existeix allà on els humans són presents, i a mi m'agradaria compartir la noció que la vida en si mateixa és un acte de disseny", afirma Miyake.

L'efecte buscat per Miyake l'aconsegueix ja per si mateix l'edifici d'Ando, però els responsables pretenen assegurar-lo a base de dues grans exposicions anuals. La primera, Un dur procés, va ser una espècie de pròleg dedicat al mateix procés creatiu de l'edifici i incloïa des d'esbossos i plànols de l'arquitecte fins a algunes de les bastides que van utilitzar els paletes. La segona, titulada Xocolata, presenta creacions artístiques de 30 individus i grups que usen com a suport material aquest menjar.