6.3.07

'Setsubun': geishes en un hivern primaveral


6/3/2007 CRÒNICA DESDE KIOTO // JORDI JUSTE
JORDI Juste
Aquest hivern està sent, també al Japó, inusualment temperat. Tant, que les prediccions dels almanacs i calendaris estan quedant desfasades i les converses d'ascensor i els comentaris d'informació meteorològica a la televisió són laments monotemàtics per l'absència de l'hivern fred i per la preocupació pel possible avançament de la florida dels cirerers.

La vigília del 3 de febrer va ser el setsubun, el dia que marca el canvi d'estació amb el final del daikan (gran fred) i l'entrada en la primavera, segons l'antic calendari solar xinès. Just aquell dia va entrar al país una fugaç onada d'aire fred procedent de Sibèria, com per permetre que la seva marxa coincidís amb el final del gran fred. Però el problema és que ja som al març i aquest any l'hivern de veritat encara ha d'arribar. Fins i tot a Sapporo van haver de suar per evitar que es fonguessin les obres del festival de figures de gel, que cada any congrega més de dos milions de persones a la capital de Hokkaido.

Des del 1873 el Japó utilitza el calendari gregorià, però anteriorment en feia servir un de lunar, per a assumptes civils, i el solar xinès (amb 24 divisions) per a ritus i tasques del camp. De les dates relacionades amb l'antic calendari, el setsubun és la que segueix tenint més importància al Japó contemporani. És un dia laborable, però amb sabor festiu, que sempre dóna lloc a comentaris sobre el temps.

A escoles, temples budistes, santuaris sintoistes, empreses i domicilis particulars se celebren rituals per exorcitzar persones i llocs i fer que entrin nets de mals esperits en el nou cicle de la natura. El més popular és el conegut com a mamemaki, que consisteix a llançar grans de soja torrats al crit d'"oni ga soto, fuku ga uchi" (dimonis fora, sort endins). A les cases, la tradició marca que el llançament el faci el toshiotoko, el mascle nascut en un any del mateix signe que l'actual, segons el zodíac xinès, o si no hi hagués ningú, el cap de família. En molts llocs públics s'encarrega això a practicants de professions tradicionals, com lluitadors de sumo o geishes. És el cas del gran santuari de Yasaka, a Gion (Kyoto), on geishes de diferents districtes fan torns per llançar sobres amb soja a la multitud.

Mentre a Kyoto les geishes llançaven soja i a Sapporo els hotelers i els esquiadors es queixaven per la falta de neu, arribava a Tòquio l'exvicepresident dels EUA, Al Gore, per presentar la seva pel.lícula sobre el canvi climàtic i recordar el simbolisme d'aquest país per a la lluita contra el problema mediambiental. "Kyoto serà honrada en la història perquè va acollir una reunió crucial, quan la humanitat va començar a reconduir la crisi", va dir Al Gore.

L'exvicepresident va animar els empresaris a influir en els seus col.legues nord-americans utilitzant la seva experiència en eficiència energètica. "Vostès poden tenir una gran influència a l'hora de modelar opinions en la comunitat de negocis dels EUA", va remarcar Al Gore, que es va referir a la llengua japonesa per transmetre optimisme: "En japonès, la paraula per a crisi està formada per dos caràcters: perill i oportunitat".