Els japonesos es graduen al març

31/3/2007 CRÒNICA DESDE KIOTO// JORDI JUSTE
Al Japó l'any escolar comença a l'abril. Per això en les últimes setmanes del mes de març milions de japonesos celebren les cerimònies de graduació i d'entrada en la nova etapa escolar. N'hi ha per als pàrvuls, per als nens de sisè de primària, per als de tercer de secundària i de batxillerat, i per als de quart de carrera a la universitat. No es tracta de simples tràmits per canviar de fase en el procés educatiu, sinó de sofisticades posades en escena carregades de simbolisme socialitzador.

Començant per les dels pàrvuls i acabant per les dels universitaris, les cerimònies de graduació i d'obertura són actes molt solemnes, amb els protagonistes, els seus familiars i els seus professors formalment vestits i gairebé tots els passos assajats al mil.límetre. Es tracta de celebracions gairebé litúrgiques, en què el director de l'escola o el rector de la universitat exerceix de summe sacerdot i els participants el segueixen segons un guió que es repeteix des de temps immemorial.

Exagerant molt poc, es podria dir que els japonesos es passen la vida assistint a actes en què poleixen els seus cèlebres dots d'organització i de cerimònia. Entendre-ho és fonamental per comprendre moltes de les nombroses diferències de comportament entre ells i nosaltres. Per als japonesos és una cosa tan natural que se'ls fa molt difícil creure que un no recordi haver tingut una cerimònia d'ingrés o de graduació en tota la seva vida estudiantil, i encara els resulta més rar que no es trobi a faltar.

D'entre les cerimònies de graduació, les més sonades són les que tenen lloc a les universitats. La immensa majoria dels estudiants japonesos decideixen quina feina volen fer en el futur a finals del tercer any de carrera o durant el quart. Per aquest motiu, arribat el març, ja saben que els resultarà molt difícil retrobar-se amb els seus companys. Molts coneixen els destins a on s'hauran de traslladar per passar un període d'aprenentatge en l'empresa a la qual s'han lligat de per vida, que complementarà els quatre anys de facultat, dedicats principalment a aprendre a socialitzar-se i a treballar en equip als clubs i cercles d'estudiants i, amb menys intensitat, a adquirir uns coneixements molt generals.

En ciutats amb un gran nombre d'universitats, com Tòquio, Osaka i Kyoto, aquests dies és fàcil veure nois i noies somrients amb el seu títol de llicenciatura sota el braç. Ells porten vestit fosc i la majoria han oblidat el tint dels cabells i han recuperat el color negre natural, alhora que alguns intenten dissimular els forats que es van fer a les orelles quatre anys enrere, quan potser encara creien que no acabarien seguint l'estela conformista dels seus pares.

Entre les noies ja és més comú que mantinguin els cabells tenyits en la cerimònia de graduació i fins i tot a l'accedir al món laboral, sempre que es tracti de colors que no revelin gaire afany de notorietat. Per elles la graduació és una excel.lent ocasió per posar-se el furisode, el quimono de mànigues llargues que van estrenar als 20 anys per celebrar la seva majoria d'edat en una altra cerimònia.