Jordi Juste. Kyoto
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, va dir ahir en el Senat que el seu govern no pensa demanar disculpes de nou per les dones que van ser forçades a servir en els bordells establerts per a la satisfacció sexual dels soldats nipons en gran part d'Àsia, durant la segona guerra mundial. “Encara que la resolució s'aprovi, això no significa que demanarem disculpes”, va dir Abe en referència a la moció no vinculant que el congressista californià d'origen japonès, Mike Honda, ha presentat en el Congrés per a exigir al Japó que es disculpi de foma inequívoca per les anomenades “esclaves sexuals”. Abe, no obstant això, va dir que manté la declaració de 1993 (coneguda com “declaració Kono”, pel nom del llavors portaveu del govern, Yohei Kono), per la qual el Japó es disculpava i reconeixia que l'Exèrcit Imperial havia participat en l'establiment i gestió dels bordells i admetia que s'havia usat la coerció.
Sobre les seves paraules del dijous passat, en les quals va dir que no hi havia proves que hagués existit tal coerció en l'establiment dels bordells, ahir Abe va admetre que sí hi va haver casos en que es va produir, però que van ser portats a terme per intermediaris civils i no per militars. “No és que els militars entressin en domicilis particulars i es duguessin a la gent segrestada”, va dir Abe. Alguns historiadors situen en 200.000 el nombre de dones asiàtiques que van servir en els bordells per a militars japonesos. És pràcticament impossible provar el nombre exacte de casos en els quals les dones van ser obligades a servir com a solaç dels soldats, però sí que existeixen númerosos testimoniatges directes de víctimes, sobretot coreanes, i fins i tot de militars nipons, que no ofereixen lloc a dubtes sobre la generalització dels abusos.
En 1995, sota el govern de coalició entre el Partit Liberal Democràtic (PLD) i el Partit Socialista (PS), presidit per Tomichi Murayama, Japó va establir un fons privat, que caduca a la fi d'aquest mes, per a compensar a les dones obligades a servir en els bordells, però les associacions de víctimes sempre han exigit indemnitzacions oficials, com forma inequívoca d'assumpció de responsabilitat per part de l'Estat japonès.
Abe, que va arribar al poder al setembre amb fama de ser més nacionalista que el seu predecessor, Junichiro Koizumi, va sorprendre des del principi pels seus esforços per a millorar les relacions diplomàtiques amb Xina i Corea del Sud, especialment danyades per les visites anuals de Koizumi al santuari de Yasukuni, on es ret homenatge a milions de combatents japonesos i a 14 criminals de guerra, responsables d'atrocitats comeses per l'Exèrcit Imperial. En els seus primers cinc mesos en el càrrec, Abe ha vist com els seus índexs de popularitat baixaven constantment, en bona mesura per la seva debilitat davant els barons del PLD i la seva reversió de diverses de les mesures reformistes que havien fet popular a Koizumi. Si Koizumi semblava cedir a l'extrema dreta en el simbòlic per a poder imposar les seves polítiques reformistes, fins al dijous de la setmana passada tot apuntava que Abe estava moderant les seves postures nacionalistes per a poder introduir les seves polítiques conservadores. El primer ministre, que vol reformar la Constitució pacifista i ja ha aconseguit introduir el patriotisme en l'ensenyament, està condemnat a seguir fent equilibris si vol satisfer alhora a la seva base de seguidors nacionalistes i a la comunitat internacional.
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, va dir ahir en el Senat que el seu govern no pensa demanar disculpes de nou per les dones que van ser forçades a servir en els bordells establerts per a la satisfacció sexual dels soldats nipons en gran part d'Àsia, durant la segona guerra mundial. “Encara que la resolució s'aprovi, això no significa que demanarem disculpes”, va dir Abe en referència a la moció no vinculant que el congressista californià d'origen japonès, Mike Honda, ha presentat en el Congrés per a exigir al Japó que es disculpi de foma inequívoca per les anomenades “esclaves sexuals”. Abe, no obstant això, va dir que manté la declaració de 1993 (coneguda com “declaració Kono”, pel nom del llavors portaveu del govern, Yohei Kono), per la qual el Japó es disculpava i reconeixia que l'Exèrcit Imperial havia participat en l'establiment i gestió dels bordells i admetia que s'havia usat la coerció.
Sobre les seves paraules del dijous passat, en les quals va dir que no hi havia proves que hagués existit tal coerció en l'establiment dels bordells, ahir Abe va admetre que sí hi va haver casos en que es va produir, però que van ser portats a terme per intermediaris civils i no per militars. “No és que els militars entressin en domicilis particulars i es duguessin a la gent segrestada”, va dir Abe. Alguns historiadors situen en 200.000 el nombre de dones asiàtiques que van servir en els bordells per a militars japonesos. És pràcticament impossible provar el nombre exacte de casos en els quals les dones van ser obligades a servir com a solaç dels soldats, però sí que existeixen númerosos testimoniatges directes de víctimes, sobretot coreanes, i fins i tot de militars nipons, que no ofereixen lloc a dubtes sobre la generalització dels abusos.
En 1995, sota el govern de coalició entre el Partit Liberal Democràtic (PLD) i el Partit Socialista (PS), presidit per Tomichi Murayama, Japó va establir un fons privat, que caduca a la fi d'aquest mes, per a compensar a les dones obligades a servir en els bordells, però les associacions de víctimes sempre han exigit indemnitzacions oficials, com forma inequívoca d'assumpció de responsabilitat per part de l'Estat japonès.
Abe, que va arribar al poder al setembre amb fama de ser més nacionalista que el seu predecessor, Junichiro Koizumi, va sorprendre des del principi pels seus esforços per a millorar les relacions diplomàtiques amb Xina i Corea del Sud, especialment danyades per les visites anuals de Koizumi al santuari de Yasukuni, on es ret homenatge a milions de combatents japonesos i a 14 criminals de guerra, responsables d'atrocitats comeses per l'Exèrcit Imperial. En els seus primers cinc mesos en el càrrec, Abe ha vist com els seus índexs de popularitat baixaven constantment, en bona mesura per la seva debilitat davant els barons del PLD i la seva reversió de diverses de les mesures reformistes que havien fet popular a Koizumi. Si Koizumi semblava cedir a l'extrema dreta en el simbòlic per a poder imposar les seves polítiques reformistes, fins al dijous de la setmana passada tot apuntava que Abe estava moderant les seves postures nacionalistes per a poder introduir les seves polítiques conservadores. El primer ministre, que vol reformar la Constitució pacifista i ja ha aconseguit introduir el patriotisme en l'ensenyament, està condemnat a seguir fent equilibris si vol satisfer alhora a la seva base de seguidors nacionalistes i a la comunitat internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada