Llumetes per les víctimes del terratrèmol

Portal lluminós del 2006.

7/1/2007 CRÒNICA DES DE KOBE // JORDI JUSTE
El 17 de gener del 1995, a les 5.45 hores, un terratrèmol de magnitud 7,3 a l'escala de Richter va sacsejar la ciutat de Kobe durant aproximadament 20 segons, i va causar la mort a gairebé 6.000 persones a més d'enormes danys materials. Onze mesos després, el desembre del 1995, amb la infraestructura encara en ruïnes i milers de víctimes vivint en refugis públics, s'inaugurava al centre de la ciutat la primera edició de Luminarie, una espectacular il.luminació de carrer dissenyada per l'artista italià Valerio Festi amb l'objectiu de recordar els morts i deixar clar que Kobe volia tornar a renéixer.

Durant 15 dies, uns dos milions i mig de persones van visitar Luminarie, i van iniciar el que més d'una dècada després sembla una tradició consolidada que atrau aproximadament cinc milions de visitants, principalment de la regió de Kansai. La multitud, dirigida per centenars de policies i guàrdies de seguretat, avança cada tarda lentament a través d'un recorregut d'aproximadament una hora, en un intermitent camina i atura't fistonejat pels flaixos de càmeres digitals i telèfons mòbils, mentre per la megafonia sona una música trista i recordatoris sobre la necessitat de seguir endavant.

Kobe és una ciutat que té un milió i mig d'habitants situada a l'oest del Japó, a 30 minuts en tren del centre d'Osaka, la capital de la segona metròpolis del país, que també inclou les veïnes Kyoto i Nara. No obstant, Kobe no és un simple suburbi d'Osaka. És la capital de l'extensa província de Hyogo i té una forta personalitat, definida en gran part pel seu enclavament geogràfic en una franja allargada de terra limitada entre la muntanya i el mar. En aquest aspecte, a més a més del seu esperit cosmopolita i comercial, recorda molt Barcelona, ciutat amb la qual està agermanada des de l'any 1994.

Fins al sisme, conegut oficialment com el Gran Terratrèmol de Hanshin, Kobe tenia el port més important del Japó i un dels primers d'Àsia. Una dècada després la capital de Hyogo encara no ha pogut recuperar aquesta posició, però les ferides deixades pel desastre són difícils de percebre. Les grans àrees devastades pels incendis, que en les hores posteriors al terratrèmol es va acarnissar amb les cases més antigues de fusta, ara estan ocupades per moderns edificis de pisos i oficines; i l'autopista Hanshin, que fa gairebé 12 anys va oferir al món l'espectacular imatge d'una gran obra d'enginyeria convertida en un munt de ferralla, torna a estar dreta i en ple funcionament. Entre els pocs vestigis que es conserven de la catàstrofe hi ha les restes del moll Meriken tal com va quedar aquell 17 de gener del 1995.

L'endemà del terratrèmol, Kobe es va posar a treballar per convertir-lo en història, però cada any, quan arriba el mes de desembre, recorda les víctimes mortals amb milers de llumetes de colors. Aquest Nadal el muntatge es va titular L'Incanto del Cielo i, com sempre, el seu aspecte va recordar en part les decoracions de Nadal de molts carrers de Barcelona o la portada de la Feria de Abril de Sevilla.