12.1.07

Descastats sense futur


12/1/2007 REOBERTURA DEL DEBAT D'UN TEMA TABÚ AL PAÍS DEL SOL NAIXENT
• Els descendents de la classe més baixa del Japó feudal segueixen tenint problemes en la societat actual
• Els escàndols obliguen a replantejar la discriminació positiva
JORDI JUSTE.KYOTO
Kunihiko Konishi, destacat membre de la Buraku Liberation League (BLL), va ser detingut al mes de maig per malversació de 10 milions de iens (uns 70.000 euros) rebuts de l'Ajuntament d'Osaka per a projectes socials. L'arrest va servir per fer pública la relació que mantenia amb la màfia japonesa i reobrir el debat sobre la conveniència de seguir subvencionant el moviment dels burakumin, els descendents de la casta més baixa del Japó feudal.

Els crítics es van tornar a fer sentir al setembre, quan es va saber que 10 empleats de recollida d'escombraries de Kyoto havien estat detinguts per diversos delictes i l'ajuntament va reconèixer que contractava preferentment membres de la BLL. L'assumpte va merèixer editorials i programes de televisió quan a l'octubre es va donar a conèixer el cas d'un membre de la BLL, empleat de recollida d'escombraries de Nara, que havia estat cobrant durant cinc anys el seu salari íntegre malgrat passar gairebé tot aquell temps de baixa per malalties simulades i dedicant-se a sol.licitar a l'ajuntament subvencions per a la Lliga.

Comunitats segregadesLa BLL és la principal organització de hisabetsu burakumin (habitants de les aldees discriminades), els descendents dels japonesos que fins al 1871 eren obligats a viure en comunitats segregades de la resta de la població per haver comès crims o a causa de la seva ocupació en activitats que eren considerades impures, com per exemple el sacrifici d'animals, la pelleteria o els serveis funeraris.

Fins a l'obertura de finals del segle XIX, el Japó era una societat estructurada en tres castes: els samurais, els pagesos i els comerciants. A fora hi quedaven els descastats, que rebien noms com ara eta (impurs) o hinin (infrahumans), i se'ls comptava utilitzant el sufix habitual per anomenar els animals.Amb el fi legal de la discriminació, els descastats van passar a ser denominats burakumin (habitants de les aldees), i teòricament van poder fixar la seva residència i casar-se o treballar amb la resta de japonesos. La discriminació social, però, no va desaparèixer mai i la majoria de burakumin i també els seus descendents van continuar vivint a les mateixes zones i es van enfrontar al dilema d'amagar la seva condició o confessar-la, tal com il.lustra la novel.la El precepte trencat, de Toson Shimazaki.

Després de la segona guerra mundial els descendents dels descastats van lluitar pel seu reconeixement i a favor de polítiques públiques d'ajuda, cosa que es va traduir als anys 70 i 80 en programes per millorar serveis com el clavegueram o l'educació. Segons la BLL, aquestes polítiques han tingut efectes positius però encara són necessàries, ja que segueixen circulant llistes il.legals per poder discriminar en l'ocupació i en el matrimoni, i els índexs d'atur i fracàs escolar són a les zones habitades per burakumin molt superiors a la mitjana japonesa.

Contra aquesta defensa de les ajudes s'alcen veus com la del Partit Comunista del Japó (PCJ). El PCJ va donar suport durant dècades a la Zenkairen, l'organització de burakumin rival de la BLL, que es va dissoldre el 2004 per considerar que el problema pràcticament havia deixat d'existir, i el que quedava era una trama per aprofitar-se de la mala consciència pública. "Sota la bandera de la protecció dels drets humans, la BLL ha fet servir el seu poder polític i les seves connexions amb els baixos fons per forçar la ciutat a finançar els projectes que la Lliga volia", va comentar el regidor comunista d'Osaka Toshihito Shimoda sobre el cas Konishi.

Assumpte difícil d'abordarEl més significatiu d'aquests últims escàndols és que han permès que es debati sobre un problema que fins fa poc era tabú i generava cares d'estranyesa i disminució del volum de veu quan algun estranger el plantejava. Per a la majoria de japonesos encara és un assumpte difícil d'abordar, ja que el sol fet d'esmentar-lo es pot considerar com un acte de discriminació.