6.11.06

Retorn al passat sota la torre del miracle


CRÒNICA DES D'OSAKA
JORDI Juste
Al sud d'Osaka, al centre del barri anomenat Shinsekai (Nou Món), s'hi alça des de fa 50 anys la Tsutenkaku (la torre que arriba al cel), una estructura metàl.lica de 103 metres d'altura en què destaquen els neons publicitaris d'una famosa marca de productes electrònics. No és que sigui especialment maca ni alta, però per a la gent d'Osaka té un important valor simbòlic.La Tsutenkaku representa l'afany de superació japonès i l'esperit comercial de la regió de Kansai.


Les noces de plata han servit per enllustrar la torre i recordar l'anomenat "miracle" que va fer d'un país vençut i devastat la segona potència econòmica mundial.Ara fa mig segle, el Japó sortia de les ruïnes en què l'havien deixat convertit els bombardejos aeris al final de la segona guerra mundial. El 1945, els atacs dels avions B-29 s'havien acarnissat especialment a les zones industrials del país, entre elles Osaka.El Japó va ser derrotat i la majoria de les seves ciutats arrasades, però en no gaires anys les factories tornaven a treure fum i els industrials es preparaven per a l'assalt als mercats internacionals.


Al mateix temps, al sud d'Osaka, els comerciants de Shinsekai s'unien amb l'objectiu de tornar a aixecar la torre Tsutenkaku a l'indret on havia estat des del 1912 fins al 1943, quan el Govern va decidir desmantellar-la per negar-li a l'aviació de les forces nord-americanes un valuós punt de referència.


Com tantes coses al Japó, Shinsekai, el nom del barri que envolta la Tsutenkaku es presta a engany. Més que un nou món, Shinsekai és ben bé una màquina del temps que acosta aquell 28 d'octubre de 1956 en què es va inaugurar la torre.Als seus carrerons encara hi trobem vetustos locals on es va a jugar al shogi, al go o al mahjong, bars per beure i menjar dret en els quals sonen velles cançons, barberies com les d'abans, botigues de roba antiquada, bicicletes oxidades i homes solitaris.


"La majoria de la gent que va a divertir-se a Shinsekai vol disfrutar de la soledat", explica el novel.lista japonès Toshizo Namba. Un altre tret que defineix aquest barri són les olors: de suor, sake (licor d'arròs), cervesa, kushikatsu (broquetes de carn rostida), sopa de fideus, pols, roba vella i òxid.


A més a més de la torre Tsutenkaku, el barri Shinsekai té un parell de símbols: l'enorme fugu (peix globus) que penja de la façana del restaurant Tsuboraya, i Biliken, un ninot amb aspecte de follet que té l'origen als Estats Units de principis de segle XX i que és venerat en aquesta ciutat com el déu de la felicitat i de "les coses com han de ser".


El fugu i Biliken són com els dos guardians deformes que vigilen l'entrada a un món masculí, hortera, kitsch i carrincló, però amb molt de sabor, que segueix convivint amb el Japó de les subtileses artístiques, dels grans gratacels i del tren bala. En un món avui en dia dominat per l'experiència virtual i on les ciutats semblen cada vegada més parcs temàtics per a turistes, la Tsutenkaku és com un far per als aventurers que van a la recerca de sensacions autèntiques.